La Vanguardia (Català-1ª edició)
Neymar, només el futbolista
A sota de les marques, les ximpleries, el pòquer, el seguici, els escàndols, els tatuatges i la vida nocturna, hi continua havent un jugador únic, l’esperança del Brasil
Comencem amb una història personal, desclassificada pel pas del temps. Era l’any 2013 o el 2014, els de l’aterratge de Neymar al Barça, i em va ser concedida una entrevista amb el fenomen brasiler. Llavors tenia 23 anys. El jugador, no pas jo.
Tot va ser diferent del conducte habitual. Per començar vaig ser citat en un edifici on es rodava un anunci d’una multinacional de televisors, patrocinadora del nou crac. L’entrevistat es va endarrerir hores. Un membre del seu nombrós seguici anava apareixent de tant en tant per comprovar que el periodista menystingut continuava allà, esperant-se. Fi
nalment va aparèixer Neymar, amb cara de son (sempre vaig sospitar que va dormir una fenomenal i despreocupada migdiada mentre jo em menjava les ungles), i durant la xerrada el paio va estar bé, a estones encantador, transformat en un ésser somrient quan va tocar el torn de fer les fotografies. Un professional programat per al màrqueting. Els Neymar, sobretot el pare, ho van tenir clar des del primer moment. Ja com a jugador del Santos li plovien les ofertes de companyies per aliarse amb ell i el seu imbatible carisma. La seva imatge apareixia en anuncis estàtics de les autopistes del seu país, també per televisió.
Per casualitats de la vida jo coneixia el noi que rodava les escenes de recurs per a l’espot publicitari, un doble de cos prim i molt hàbil fent tocs amb la pilota que era útil per a seqüències en què a
Neymar no se li veia la cara. Li van regalar una tele quan va acabar la feina.
Temps després em van explicar que un helicòpter va aterrar un dia a la ciutat esportiva del Barça per emportar-se Neymar cap a un rodatge. La seva agenda era una bogeria. Ho continua sent avui. La seva vida es mou sota un codi de conducta que és als antípodes del que correspondria a un futbolista d’elit. Pòquer, escàndols, devoció per la vida nocturna, festes privades, cameos televisius... Puma (va deixar Nike), Qatar National Bank, Qatar Airways, Red Bull, McDonald’s, Panini... Aquestes i moltes altres multinacionals li paguen generosament.
El seu futbol hauria de ressentir-se’n i així ha estat durant anys, però un repassa els números que ha acumulat al llarg de la seva carrera i es pregunta on hauria arribat sense tota aquesta parafernàlia que porta de motxilla. Pensant-hi bé, és una pregunta absurda. On hauria arribat Romário sense sortir de nit? Enlloc. Si treus la part bona de la vida a aquests jugadors, perden l’essència. Són així, cal agafar el lot sencer. O deixar-los córrer.
Neymar, encara avui el fitxatge més car de la història del futbol (222 milions d’euros), no ha estat el successor de Leo Messi com es va predir, però no és tan lluny de l’argentí. Amb 30 anys, encara és a temps de convertir-se en el màxim golejador de la història del Brasil. Va segon amb 75 gols a només dos de Pelé. Repetim, Pelé. En competicions europees, acumula 43 gols en 80 partits; en Lligues nacionals europees, 269 partits i 177 gols. Definir Neymar només per la punteria, però, és un error. Quan està en forma, el catàleg ofensiu del davanter és tan ric com el seu compte corrent. Gran repertori de regatejos, canvi de ritme, valentia davant defenses bruts, assistències de gol, definició. Neymar continua sent el líder indiscutible de la selecció del Brasil, per molt que Tite hagi escollit Thiago Silva com a capità. Neymar és intocable. Un periodista alemany el va acusar d’arrogant per brodar-se la sisena estrella de campió en uns pantalons abans d’hora (el Brasil té cinc Copes del Món). “Aquell paio és un imbè
“Vaig fer història i segur que tu faràs la teva”, li diu Romário, l’altre gran frívol que ja va ser campió
cil”, el va defensar Richarlison, company de vestidor.
El Brasil debuta avui davant la incòmoda i talentosa Sèrbia a l’estadi Lusail, el mateix que acollirà la final. Fins allà vol arribar Neymar el 18 de desembre. De moment les seves dues participacions en Mundials han estat decebedores. Abans, el 2010 i amb 18 anys, no va ser convocat malgrat certa mobilització social (es van recollir milers de firmes per demanar-ho); el 2014, en un Mundial organitzat pel seu país, va patir una fissura en una vèrtebra als quarts de final que almenys li va servir per salvar-se de l’humiliant 1-7 de les semifinals davant Alemanya; el 2018, va caure a quarts de final contra Bèlgica.
Polèmic, provocador i comediant (això ho ha anat polint), per motivar-se Neymar podria repassar dues declaracions elogioses procedents de dos llocs diversos. La primera la va deixar caure un defensa del Guingamp, Lucas Deaux, el dia que el brasiler va debutar amb el PSG el 2017: “Em costarà de dormir, no havia vist mai un jugador així”. La segona és recent, extreta d’una carta escrita per Romário: “Vaig fer història i tinc la seguretat que tu faràs la teva”.