La Vanguardia (Català-1ª edició)
Borrell entreveu per a Ucraïna un conflicte congelat com el de Corea
El cap de la diplomàcia a la UE creu que Europa no pot “cansar-se de la guerra”
Sovint es parla de qui guanyarà a Ucraïna. Tot i això, “la guerra pot ser que no s’acabi i es congeli com a Corea”, va dir l’alt representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Josep Borrell, en un acte celebrat ahir al Centre d’Afers Internacionals de Barcelona, Cidob. “A Corea les dues parts van arribar a un armistici i alto el foc establint una línia de separació. Aquesta podria ser una sortida del conflicte” entre Moscou i Kíiv, va afegir el també vicepresident de la Comissió Europea.
Perquè hi hagués un escenari semblant al de les dues Corees, Ucraïna i Rússia haurien de
“retrocedir en les seves posicions” i renunciar a reclamar, defensar o conquerir territori. Actualment vigent, l’Acord d’Armistici de Corea és un tractat de no-agressió firmat el 1953 per Corea del Nord i els Estats Units, en qualitat d’aliat de Corea del Sud, i que va posar fi a les hostilitats entre les dues nacions. En principi, el pacte havia d’establir les bases d’un futur acord de pau definitiu, però no s’ha aconseguit fins ara. La firma d’aquest armistici també va establir l’actual zona desmilitaritzada de Corea prenent com a referència el paral·lel 38 nord, que és una de les fronteres més militaritzades del món.
Amb tot, el cap de la diplomàcia del bloc comunitari creu que “és molt aviat per pensar en una negociació” de la pau. Per Borrell, ara no és el moment d’asseure les dues parts del conflicte, de la mateixa manera que tampoc no és el moment de dedicar esforços a pensar en la reconstrucció del país, perquè “val més centrarnos a evitar la destrucció”. Borrell “no aspira a portar la veu cantant” en les converses de pau, ja que, segons va afirmar, Rússia no admet la UE com a interlocutora. En trobades anteriors, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, “sempre preferia parlar directament amb els ministres d’Exteriors dels països del bloc que amb mi”, va explicar.
Malgrat això, el responsable de la política exterior dels 27 va assegurar que la UE haurà de ser a la taula de negociació, perquè “les nostres sancions són un element fonamental de qualsevol negociació i perquè la seguretat a Europa és la nostra seguretat”.
Davant el desgast que provoquen les conseqüències (com l’augment dels preus de l’energia o els aliments) d’un conflicte que acaba de superar els nou mesos, Borrell va considerar que “cal buscar solucions als problemes que la guerra crea. No ens podem cansar. [El president rus, Vladímir] Putin pensa que les societats democràtiques són febles, pel debat constant que es genera, i espera que l’opinió pública demani que s’acabi la guerra”.
En aquest sentit, Borrell va revelar que la seva tasca és la de provar de convèncer els països que no volen prendre partit per cap bàndol, amb referència a moltes de les nacions que pertanyen al grup conegut com a Global South, que “la dolenta de la pel·lícula és Rússia i no les sancions de la UE”. Aquest grup inclou la majoria dels països de l’hemisferi sud, l’Índia, el Pakistan, la Xina i els dels continents de l’Àfrica i Amèrica del Sud, entre d’altres. “Em demanen que parem la guerra. Sé com parar-la: frenant el flux d’armes a Ucraïna, però una vegada parada quines seran les conseqüències?”, va plantejar. “Si Rússia guanya la guerra, anirà a buscar el següent objectiu”, va concloure.
Borrell va insistir en la necessitat de reforçar la defensa del bloc comunitari. “Europa ha d’iniciar un procés de rearmament si vol estar a l’altura dels desafiaments”, va afirmar. I va recordar que la despesa en defensa de la UE continuarà creixent fins als 70.000 milions d’euros el 2025. I va defensar el seu pla de fer compres
“És molt aviat per pensar en una negociació de la pau a Ucraïna”, assegura Borrell
L’acord d’Armistici de Corea es va firmar el 1953 i encara és vigent perquè no s’ha aconseguit la pau
conjuntes d’armament entre els 27 perquè els exèrcits nacionals es complementin entre ells i no dupliquin recursos. “Si cada país compra pel seu compte serà un malbaratament”, va dir.
Tot i això, Borrell va admetre que “aquesta dinàmica (de rearmament) no es pot estendre indefinidament” i que s’ha de reconstruir un sistema que garanteixi la seguretat a Europa. Segons ell, l’organisme mediador vigent, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), està debilitat pel bloqueig a Rússia. “Polònia ha vetat Lavrov” a la cimera de l’OSCE que se celebra aquests dies a Varsòvia.