La Vanguardia (Català-1ª edició)

L’Iran i els EUA passen de la negociació a la confrontac­ió total en només 3 mesos

L’ajuda a Rússia i la producció nuclear consoliden Teheran com a enemic

- rei i e Washington. Correspons­al

Dia 9 d’agost del 2022: “Washington està a punt per concloure ràpidament un acord amb l’Iran”, afirmava The New York Times citant un portaveu del Departamen­t d’Estat amb tota la cautela del món. “L’acord nuclear amb l’Iran és imminent”, titulava el 19 d’aquell mes el web d’Al-Jazira. Només tres mesos després, els Estats Units i l’Iran tornen a la confrontac­ió total.

El cop de gràcia a les converses per al retorn al pacte nuclear del 2015, i per tant a la suspensió de les sancions contra l’Iran a canvi d’una contenció substancia­l en el seu programa atòmic, la va posar Teheran dimarts quan va anunciar que el país ha començat a produir urani amb una puresa d’un 60% a la planta subterràni­a de Fordo. La República Islàmica ja enriquia urani a aquesta escala a la seva central de Natanz, però l’ampliació significa un pas més cap a l’obtenció de prou material per fabricar la bomba atòmica. L’anunci venia a formalitza­r la ruptura en el que és estrictame­nt relatiu al pacte nuclear que els EUA i la resta de les grans potències, amb mediació de la Unió Europea, es disposaven suposadame­nt a recuperar.

Però l’augment de la producció d’urani enriquit, anunciada en resposta a les queixes de l’Agència Internacio­nal de l’Energia Atòmica (AIEA) sobre la falta de cooperació de l’Iran en la supervisió de les seves instal·lacions nuclears, se sumava a una cadena de greuges i provocacio­ns en altres àmbits que, de fet, feien impossible qualsevol tipus de reconcilia­ció entre Teheran i Washington, per parcial que fos.

La dura repressió de les protestes per la mort de la jove kurda Mahsa Amini quan el 16 de setembre estava en custòdia policial perquè no portava el vel com imposen les normes, així com l’ajuda que Teheran està prestant a l’exèrcit de Vladímir Putin en la invasió d’Ucraïna, són vistes pel Govern de Joe Biden com actes d’hostilitat frontal in

compatible­s amb una negociació.

“No hi ha diplomàcia amb l’Iran en aquest moment”, va dir ja fa unes quantes setmanes el portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby. “Som en un atzucac i no estem enfocats en la via diplomàtic­a”, va afegir. I dimarts va reafirmar que Washington “no permetrà que l’Iran assoleixi la capacitat de fabricar armes nuclears”.

No passa ni una setmana sense que el Departamen­t d’Estat anunciï sancions d’alts càrrecs i dirigents iranians, bé per les morts, les tortures i els empresonam­ents de manifestan­ts contra

la dictadura del vel, bé pel que fa a la tramesa de drons a l’exèrcit rus per utilitzar-los contra Ucraïna –sovint sobre objectius civils–, bé per haver violat sancions o prohibicio­ns en vigor, per exemple sobre la venda de petroli i productes petroquími­cs iranians.

Al front de les protestes internes, l’Iran no deixa d’intensific­ar les seves operacions de repressió i d’estendre-les a la minoria kurda, tant a l’oest del país com al nord de l’Iraq. Allà, forces del cos de la Guàrdia Revolucion­ària Islàmica van atacar dilluns, amb avions no tripulats i míssils, les seus de “grups dissidents” al Kurdistan iraquià.

Unitats blindades i forces especials de la mateixa Guàrdia Revolucion­ària es dirigien ahir a les regions fronterere­s de l’oest i el nord-oest de l’Iran, llar de la minoria kurda, per reforçar la repressió contra la “dissidènci­a”. I a la província de Sistan i Balutxista­n, al sud-est, organitzac­ions de drets humans han reportat

“No hi ha diplomàcia amb l’Iran” després del desafiamen­t a Ucraïna, l’escalada repressiva i els passos nuclears

L’exèrcit ucraïnès mata alguns dels instructor­s que l’Iran va enviar a Crimea per ajudar els russos

desenes de morts els últims dos mesos.

A Ucraïna, mentrestan­t, el secretari del Consell Nacional de Defensa, Oleksí Danílov, va dir ahir a The Guardian que l’exèrcit ha matat “diversos” dels instructor­s del cos de Guardians de la Revolució que van arribar a Crimea fa unes quantes setmanes per ensenyar als russos a fer anar els drons que l’Iran els havia enviat per ajudar-los en la guerra. Fonts israeliane­s van parlar de deu assessors iranians morts.

Entre una cosa i l’altra, aquest no és l’ambient idoni per al diàleg entre Washington i Teheran. ●

 ?? VALENTIN FLAURAUD / AFP ?? Seu de l’ONU a Ginebra dijous abans de la sessió del consell de Drets Humans sobre l’Iran
VALENTIN FLAURAUD / AFP Seu de l’ONU a Ginebra dijous abans de la sessió del consell de Drets Humans sobre l’Iran

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain