La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Eurocambra creu que Puigdemont va accedir a l’acta de manera il·legal
L’eurodiputat al·lega persecució política i manca d’imparcialitat en el seu procés
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), ubicat a Luxemburg, decidirà abans de la primavera sobre la immunitat de Carles Puigdemont i sobre el suplicatori que va cursar el Tribunal Suprem contra ell, que va ser aprovat pel Parlament Europeu el març del 2021.
Després de dos dies de vista oral el seu cas ha quedat vist per a sentència. L’Eurocambra va al·legar ahir que el líder independentista va accedir a l’acta d’eurodiputat “probablement de manera il·legal”, atès que la Junta Electoral Central (JEC) no havia expedit la seva credencial i no havia remès el seu nom a la institució. “Se’ls va permetre asseure’s al Parlament Europeu i, com hem vist per una sentència del TGUE, probablement de manera il·legal, perquè el Parlament Europeu no ha rebut mai notificació que els demandants hagin estat nomenats o triats com a parlamentaris a Espanya”, va expressar l’advocat de la institució, Norbert Lorenz, fent al·lusió a la decisió del TGUE d’inadmetre al juliol els recursos de Puigdemont contra Antonio Tajani, president de l’Eurocambra el 2019, per haver-li negat inicialment l’escó i l’entrada a la Cambra.
Puigdemont i Toni Comín van accedir a l’acta d’eurodiputat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) –la segona instància, també situada a Luxemburg– resolgués en un recurs d’Oriol Junqueras sobre la seva immunitat que aquesta condició s’adquireix després de la proclamació dels resultats electorals. Després d’aquesta decisió, el llavors president de la Cambra comunitària, el traspassat David Sassoli, va donar llum verda a Puigdemont i Comín, a qui es va afegir després, per efectes del Brexit, Clara Ponsatí. Per això, Lorenz va defensar que la institució ha tingut un tracte “extremadament obert i correcte” amb ells.
La seva defensa, a càrrec de Gonzalo Boye, en canvi, va denunciar que pateixen persecució política i que en els procediments hi ha falta d’imparcialitat. Com a mostra d’això es va referir a la reforma del delicte de sedició que es tramita ara al Congrés i va dir que el Suprem no és competent per plantejar un suplicatori.
El penalista també va afirmar que ni el president de la comissió d’Afers Jurídics que va analitzar el suplicatori, Adrián Vázquez –de
Ciutadans–, ni el ponent de l’informe sobre la immunitat, Angel Dzhambazki –del mateix grup que Vox–, van ser “imparcials”, tot i que el lletrat de l’Eurocambra va contrarestar aquest argument: “El Parlament no podria identificar un ponent suposadament imparcial, perquè tots tenen les seves idees polítiques”.
Boye va intervenir després del lletrat de la institució i va demanar protecció per als seus clients, perquè es va interpretar que amb aquestes paraules Lorenz avançava que l’Eurocambra està “considerant retirar-los l’escó”. La presidenta, Roberta Metsola, ha de prendre una decisió després que la JEC el 3 de novembre li repliqués en una carta que no acreditarà els tres electes de Junts mentre no acatin la Constitució a Madrid. Quan va justificar la persecució política, Boye va esgrimir la substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats que diversos ministres i el mateix Pedro Sánchez han justificat “per obtenir l’entrega” de Puigdemont. “Quants casos coneixen del canvi del Codi Penal en un Estat per obtenir una extradició? Jo només aquest”, va etzibar.
Encara que el TGUE no li doni la raó, a l’expresident li queda la possibilitat d’elevar un recurs de cassació al TJUE, i mentre no hi hagi sentència ferma les euroordres no tenen validesa. A més a més, el TJUE ha de respondre les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge del Suprem Pablo Llarena després que Bèlgica li denegués l’extradició de l’exconseller Lluís Puig perquè va considerar que el Suprem no és el tribunal competent en el cas, i que hi ha “risc de vulneració de la presumpció d’innocència”. El que es decideixi sobre Puig també afecta l’expresident i els altres exconsellers que resideixen a Bèlgica.
El TGUE resoldrà sobre la immunitat dels europarlamentaris de Junts i el suplicatori abans de la primavera