La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern canvia la llei per ser acusació contra Pegasus
La norma preveu la personació per violència masclista
La llei d’acompanyament dels pressupostos del 2023 és un totum revolutum que, a més de contenir algunes mesures fiscals i econòmiques, també preveu la modificació de la llei 7/1996, d’Organització dels Serveis Jurídics de la Generalitat, perquè estiguin habilitats a presentar-se com a acusació popular “en els procediments penals per descobriment i revelació de secrets” que afectin tota persona “membre del Govern, alt càrrec o empleada pública o es pugui veure afectat l’interès general”. És un canvi pensat per al cas Pegasus, com reconeixen des de l’Executiu català.
La Generalitat proposa aquesta modificació a l’article 9 de la norma després que al juliol la Sala Penal de l’Audiència de Madrid li denegués la personació com a acusació popular en el cas Pegasus. En aquest tribunal és on s’investiga l’espionatge mitjançant aquest software israelià que va patir Pedro Sánchez, així com els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, respectivament.
Aleshores l’Audiència va al·legar que “cap norma legal no autoritza l’entitat [la Generalitat] recurrent a personarse en aquest procés com a acusació popular”.
Amb tot, aquesta modificació de la llei 7/1996 està pendent d’aprovar-se. Està inclosa a la llei d’acompanyament, de manera que només podrà tirar endavant si s’aproven els pressupostos catalans del 2023. I aquesta és una qüestió que ara mateix no queda clara, amb el Govern català negociant per separat amb el PSC, Junts i els comuns.
En tot cas, la reforma és més extensa i inclou més casos. La Generalitat també pretén exercir l’acusació popular en procediments penals per violència masclista; per mort o maltractament físic, psíquic o sexual greu a nens o adolescents “amb independència del mitjà utilitzat per a la comissió del delicte, incloent-hi els electrònics o digitals”; per fets delictius motivats per odi o discriminació o que puguin afectar “de manera especialment greu els drets fonamentals”, i en els procediments per a la protecció dels interessos econòmics dels consumidors i els usuaris “quan els afectats siguin una pluralitat de persones especialment vulnerables”.
Amb totes aquestes especificacions, el Govern de la Generalitat vol delimitar amb precisió en quins casos podria personar-se com a acusació popular. De fet, l’Audiència de Madrid va argumentar que no servia que la Generalitat s’emparés amb l’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, “pel seu caràcter genèric i la seva omissió del dret a accionar penalment de l’esmentada entitat”.