2025: crisi geopolítica digital?

Hi podria haver alguna relació entre la prudència estratègica de les grans corporacions tecnològiques nord-americanes en mantenir el seu múscul financer reduint les inversions i el personal, i l’evolució futura de la guerra d’Ucraïna que entaulen Europa i Rússia i la tensió que protagonitzen Washington i Pequín a l’estret de Taiwan i el mar de la Xina?

S’acaba el 2022 i la lluita per l’hegemonia tecnològica entre els Estats Units i la Xina creix, amb una deriva geopolítica que s’intensifica per la disputa que mantenen a l’àrea geogràfica dels tròpics al voltant de les matèries primeres crítiques. En aquests països es troben moltes d’aquestes matèries, que són administrades sota sobiranies estatals fallides a causa de la proliferació de dictadures cruels, guerres civils, corrupció o cops d’Estat sagnants. Això s’intensificarà a mesura que ens acostem al 2025.

La raó és que entorn d’aquesta data viurem un moment crucial que la revolució digital haurà de resoldre a causa d’una reducció significativa de la producció de les anomenades terres rares per esgotament d’una part de les reserves. Aquestes són elements químics que constitueixen un club selecte dins de les matèries primeres crítiques que formen elements com cobalt, grafit, indi, liti, silici, tungstè o bismut, també essencials, però l’extracció dels quals és menys costosa, està més distribuïda mundialment i disposa de més reserves de les existents de terres rares.

Quan parlem d’aquestes últimes ens referim a 17 elements amb noms tan anodins com lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi, luteci, escandi i itri. Tots abunden a la natura, però escassegen en jaciments de puresa concentrada. Per això la separació dels minerals amb què es barreja és un repte tecnològic costós perquè el seu aïllament requereix processos químics molt cars i complexos.

La importància d’aquest grapat d’elements rau en el fet que sense ells la revolució digital s’enfonsaria. Internet els fa servir com a components essencials per a la fabricació de fibra de vidre, mòbils i ordinadors, pantalles de plasma i tauletes. Així mateix, les energies renovables no avançarien sense les terres rares perquè es fan servir, per exemple, a les turbines eòliques i les bateries que emmagatzemen l’energia. Però on més rellevància han adquirit els darrers temps ha estat en la seguretat. Ho demostra la guerra d’Ucraïna, on la superioritat militar de les armes occidentals sobre les russes es basa en capacitats i sistemes de combat que són més eficaços i intel·ligents per l’ús de terres rares. De fet, no hi hauria dispositius de visió nocturna, drons, làsers d’identificació d’objectius, satèl·lits de seguiment, tecnologies de sigil o superaliatges de blindats o de projectils, sense elles.

La seva importància ha pujat des de la Segona Guerra Mundial. Primer, van fonamentar la recerca en física atòmica i quàntica, així com en química. Després, van contribuir a l’aparició dels primers equipaments tecnològics aplicats a processos industrials als anys setanta. I, finalment, van fer possible la revolució digital perquè l’smartphone va néixer a cavall d’aquests elements químics. Ara, 16 de les 17 terres rares són imprescindibles perquè funcioni un mòbil. Gràcies a ells vibra, respon de manera tàctil als nostres dits o dona més intensitat a la llum de la pantalla.

Per tant, no podríem tenir una vida digitalitzada sense aquestes terres. Entre altres coses, perquè fan possible que la producció i circulació de dades creixi exponencialment. En aquest sentit, el desplegament de fibra d’altes capacitats que requereix el 5G està lligat al seu ús. Si decreixés la seva producció o es veiés amenaçada, es comprometrien les expectatives de recuperació econòmica associades a la transformació digital de les nostres empreses, al creixement del poder innovador de les nostres plataformes i a l’aparició de nous models de negoci basats en algoritmes cada cop més sofisticats i evolucionats que els actuals. Aquí, cal recordar que el 2020 el planeta va produir 67 zettabytes de dades. Va ser durant la pandèmia, però la xifra empal·lideix ara amb l’expectativa que el 2025 se’n produiran 180 pels desplegaments de 5G i la generalització de la internet de les coses.

Com es garantirà que les dades, que són el petroli que alimenta d’energia informativa la revolució digital, continuïn creixent i multiplicant-se per trenta com ho han fet des del 2010 si escassegen en tres anys les terres rares i si, a més, són monopolitzades per la Xina? Aquest és el problema més radical a què ens enfrontem, ja que es preveu que el 2025 l’or 2.0 que són les terres rares estarà en via d’esgotament. Un problema que s’agreuja sabent que, a més, la Xina seràl’únic país que tindrà a la seva disposició una cadena de subministrament completa i autònoma d’aquestes terres. Així, gaudirà d’un avantatge competitiu en la lluita per aconseguir l’hegemonia tecnològica el 2050, ja que podrà limitar el creixement del seu rival nord-americà en disposar del 40% de les reserves de manera directa, a les quals caldrà sumar-hi indirectament el 12% de Rússia i el 22% del Vietnam. Al contrari, els Estats Units amb prou feines en tindran l’1%.

La recerca de materials substitutius o la reobertura d’antigues mines és insuficient atès l’escàs marge de temps de què es disposa. Tampoc el desenvolupament de tecnologies de mineria que abarateixin costos ni la investigació de nous materials. Tan sols la victòria de Lula al Brasil ofereix una bona notícia, ja que té el 21% de les reserves mundials i no sembla gaire disposat a alinear-se amb els interessos de la Xina.

Amb tot, el 2025 és aquí, a la cantonada, i el segle XXI va camí d’afegir un risc més a la policrisi estructural que viu si la innovació científica que fa possible l’ús de les terres rares és bloquejada per una decisió estratègica xinesa que comprometi el progrés tecnològic d’Occident. Si fos així esperem que la famosa trampa de Tucídides no operi perquè la cooperació prevalgui sobre la competència i perquè el poder de resiliència del qual parla Rifkin vingui a ajudar-nos.

La revolució digital haurà de fer front a l’esgotament de les reserves de terres rares

La Xina gaudirà d’un avantatge competitiu en la lluita per l’hegemonia tecnològica l’any 2050

Joma