Jo, president de comunitat

La festa de la democràcia ha arribat a l’escala: els veïns m’han investit president de la comunitat, per unanimitat i abusant del meu absentisme a les assemblees. Un honor i una gran responsabilitat: tot ha estat estrenar el càrrec i començar els problemes!

És il·lusionant presidir una comunitat de veïns? El que es diu il·lusionant... El president neix o es fa? Neix! Es pot presentar la dimissió irrevocable? Pel que sembla, seria més lleig que abandonar un xat de velles glòries de la pesca d’altura amb canya de whisky on

the rocks.

Després de conèixer la notícia, vaig elaborar un full de ruta: passar desapercebut –com els marits de tota la vida–, enaltir l’austeritat –no es toca res!– i respectar la vida sexual de tots els veïns.

De bon començament, es va fondre un llum del racó del vestíbul, espai idoni per a malandrins. Passaven els dies i m’estranyava que

Tot ha estat assumir la presidència i començar els problemes a la comunitat de veïns

ningú no reposés el llum fins que un cartell, penjat a l’ascensor, exigia al president mesures urgents. –Si soc jo!

Després de quedar-me amb la matrícula del veí, vaig ordenar amb fermesa, comandament i eficàcia el canvi de fluorescent. Algú m’ho va agrair? Res, ni un visca el senyor president.

Al cap de pocs dies –ho recordo perquè tornava a casa amb el cor content–, el gran ensurt: una inscripció grafitera a la porta de l’ascensor! Una cosa mai vista!

Havia de convocar d’urgència, passada la mitjanit, una assemblea de veïns en pijames i batins amb un únic punt en l’ordre del dia: o surt l’autor del grafiti o jo dimiteixo? Però i si s’amotinaven o exigien el linxament dels sospitosos?

Jo només espero no veure’m obligat a instal·lar càmeres ni a fitxar una psicòloga especialitzada en conflictes veïnals o afusellar un veí per planta si es repeteix un altre cas de vandalisme. I si van mal dades, instal·lo una pantalla gegant al vestíbul per veure els partits d’Espanya amb so.

Això, esclar, em passa per divorciat, privat del valuós assessorament conjugal. “Ara, moltes dones exerceixen la presidència, abans sempre eren els marits”, m’explica un expert. Una llàstima:

–I et quedaràs tan tranquil?