La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No podíem callar davant els masclistes”
La reacció d’un equip femení de vòlei als insults sexistes d’uns futbolistes
Laia Fabrés, de 20 anys, estudiant d’emergències sanitàries, jugadora i entrenadora de vòlei, somriu quan recorda què li han dit els seus pares i el seu germà: “Estem molt orgullosos de tu. Cal lluitar perquè la societat sigui menys masclista i intolerant”. Diumenge el seu equip, el Club Vòlei Esplugues, va jugar contra el Sandor al pavelló municipal de Cornellà de Llobregat. Tot i que van perdre per 3-1, han obtingut un gran triomf. Quan el matx anava 2-1, l’equip juvenil masculí de futbol sala AE Vallirana va arribar a la pista. Ells eren els següents que jugarien. Des del principi van començar a animar el Sandor.
“L’animaven perquè si ens guanyaven el tercer set, com va passar, el partit ja s’acabava i ells podien entrar a escalfar. Si nosaltres haguéssim remuntat fins al 2-2, s’hauria allargat”. Però els jugadors es van escalfar d’una altra manera. De celebrar els encerts locals van passar a aplaudir els errors visitants.
L’entrenadora va demanar a l’àrbitre, un jove negre, que els obligués a allunyar-se una mica. I llavors es va complicar tot. Els vàndals, perquè així van actuar, es van quedar al perímetre o al túnel dels vestidors, on van proferir insults masclistes i van vexar i van humiliar les jugadores, menors d’entre 14 i 17 anys. Es van rabejar especialment amb una jugadora amb síndrome de Down i es van burlar del seu aspecte de manera incomprensible, ja que els que la coneixen saben que és preciosa. “Es burlaven de les seves orelles, i les seves orelles són un dels seus trets més bonics”, diu la seva mare.
Molt molesta, l’entrenadora visitant es va plantejar retirar el seu equip, però no va voler claudicar davant dels nois. L’heroïna va ser una jugadora molt especial, una que no es rendeix mai i que va cridar: “Som-hi, podem guanyar”. Sí, era ella. Una noia preciosa.
Però una cosa és acabar el partit i una altra oblidar-se de tot.
L’endemà es va celebrar el primer entrenament de l’Esplugues, quart a la lliga. Les jugadores van xerrar amb l’entrenadora i la directiva, assessorades per una psicòloga. Van decidir que “aquests comportaments masclistes no es poden normalitzar, cal denunciar-los. Com a dones no podíem callar”.
L’AE Vallirana ha recordat que “és d’origen femení” i que condemna “el masclisme i qualsevol mena de violència”. L’entitat “investiga els gravíssims
L’àrbitre era un jove negre, que també va rebre improperis racistes, segons una esportista
fets imputats”. Si es confirmen, actuarà “amb severitat contra els responsables d’una conducta tan repulsiva”.
L’altre club, l’Esplugues, que estudia mesures legals, va demanar permís a les famílies per a un comunicat molt dur i explícit. La nota insisteix que cal defensar “els drets de les persones, de les dones i de la infantesa i l’adolescència”, i afegeix: “Cal
vetllar per la igualtat i la no discriminació per raó de gènere, raça o discapacitat”.
L’àrbitre era negre i una jugadora sosté que va sentir improperis racistes. Els van proferir presumptament els mateixos que es van burlar d’una jove només perquè té un cromosoma extra: “Si ho pot fer ella, jo també ho faig”. S’equivoquen. Ella té moltes coses que ells no tenen. Empatia, humanitat, esportivitat, educació, bon humor...