La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sabem com serà el món el 2050?
La visió, els propòsits i els valors de la generació Z, que liderarà els canvis els pròxims anys, són molt diferents dels que tenien els seus pares i avis
Hi ha res més atrevida i estèril que jugar a esbrinar com serà el futur? Probablement no. Tot i això, és gairebé una obligació ètica imposar-nos l’exercici de projectar i reflexionar sobre els canvis que s’acosten i jugar a endevinar-los, encara que només sigui per pura responsabilitat intergeneracional. Si volem que el futur sigui millor que el present, cal proveir-lo a partir d’ara mateix d’un entorn i uns recursos que l’ajudin a progressar.
Trobades a La Vanguardia ha mirat d’obtenir amb criteri com serà el món el 2050 i, no menys important, saber com pensen i senten les persones que lideraran els canvis que hi haurà els pròxims anys. Són les persones que formen la generació Z, que aplega els nascuts entre els últims anys dels noranta i els primers anys del nou mil·lenni.
De tot això van conversar a l’Escola Superior d’Enginyers Tècnics de Madrid, José Miguel Atienza, director de l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM); Carmen Camuñas, responsable del Digital Hub d’Acciona; David Cuartielles, cofundador d’Arduino i professor de la Universitat de Malmö (Suècia), i David Lafuente, subdirector general de l’Institut de la Joventut (Injuve).
La sessió va començar tractant de saber com són els joves de la generació Z. José Miguel Atienza va destacar que “tenen un domini de l’àmbit digital molt gran”. Una de les virtuts d’aquest coneixement és que “són més conscients dels perills que hi ha en l’àmbit digital i conserven més la privacitat”. Segons el docent, una altra característica és que “són molt independents i ells mateixos trien els camins per on es volen desenvolupar”. Atienza, com també la resta dels participants, va posar en relleu que aquests joves “ja porten de sèrie el compromís amb la diversitat; tenen molt clar els temes de gènere i la defensa del medi ambient”.
Des de l’experiència acumulada al Digital Hub d’Acciona, en què més d’un 75% dels que l’integren no tenen més de 30 anys, Carmen Camuñas va insistir que aquesta claredat d’idees, a l’hora de decidir què volen fer, els porta, per exemple, “a combinar diferents carreres –com ara fer el doble grau de Matemàtiques i Físiques– o combinar una carrera d’un àmbit amb un màster d’un altre tema aparentment no relacionat, cosa que els dona un enfocament més obert que en un departament d’innovació com el d’on treballa, funciona molt bé”. La directiva d’Acciona va explicar que la ment dels joves “tota l’estona està pensant com poden resoldre problemes relacionats amb el negoci propi o amb la sostenibilitat i afavorir aspectes socials”.
Una altra d’aquestes característiques de sèrie de la generació Z és que tenen ’“una mentalitat més oberta a la col·laboració”. Segons l’investigadora, “és una cosa que porten a l’ADN i que es fomenta des de petits”. La manera en què han estudiat a l’escola
Si volem que el futur sigui millor que el present, s’ha de dissenyar ara mateix
Per mirar cap al futur cal tenir en compte com pensen els que el lideraran
té poc a veure amb la que imperava en generacions anteriors. D’altra banda, “són nadius digitals purs, però no només per les habilitats per fer servir una tauleta, sinó també per com es relacionen amb la societat”, va aclarir.
El model formatiu serà determinant per construir el futur. En aquest sentit, David Cuartielles va plantejar que l’actual “universitat neoliberal ha d’evolucionar”. Una de les prioritats, segons el professor de la Universitat de Malmö, és “aconseguir que més gent tingui accés a la formació” i accés lliure a molts recursos tecnològics per poder crear. Cuartielles va assegurar que “és molt important que molta més gent pugui hi participar”.
Per la seva part, el subdirector general de l’Injuve es va definir com “un ferm defensor d’aquests joves, que van ser profundament atacats durant la covid”. Lafuente va explicar que la realitat demostra que “són molt solidaris i que, malgrat les crítiques, han fet sempre el do de pit”. Sobre la identitat de la generació Z, va afirmar que “té molt interioritzat que, a més d’entrar en una empresa a treballar o accedir a una ocupació pública, hi ha una tercera via, la de l’emprenedoria”.
Les dades de l’Observatori de la Joventut, integrat a l’Injuve, confirmen que “les qüestions que més mobilitzen els joves són la igualtat de gènere i tot el que està relacionat amb la temàtica mediambiental”, va revelar Lafuente. Segons ell, un altre aspecte que defineix aquesta generació és que, malgrat la joventut, tenen “un pensament crític format a partir de l’accés a la gran quantitat d’informació disponible”.
A la pregunta de sobre com serà el món el 2050, els participants en el debat van acceptar el joc d’afegir als seus molts coneixements l’atreviment dels futuròlegs. Això sí, amb criteri. José Miguel Atienza va assegurar que “és difícil pensar com serà el món d’aquí 30 anys, però el que és evident és que serà un món on la tecnologia haurà canviat molt el nostre dia a dia”.
Camuñas va afirmar que “treballant en innovació, la responsabilitat és ajudar a construir i facilitar el que arribarà en el futur”. La responsable del Digital Hub d’Acciona també va destacar el protagonisme de la tecnologia al món del futur i el fet que la societat, en conjunt, se situï al centre de totes les transformacions.
Més que no pas parlar de com serà el futur, Cuartielles es va centrar a dibuixar “el futur que vol”. Segons el cofundador d’Arduino, el que ens espera és un món “on estarem en sintonia amb la naturalesa”. Un pas necessari per avançar cap a aquest futur amb més rapidesa requereix “la sintonització entre alguns estàndards i, per exemple, eliminar els núvols privats per avançar cap a un model d’infraestructures públiques perquè tothom pugui jugar amb les mateixes regles”.
La mirada de Lafuente cap al món que ens espera ben aviat se centra en què “els joves no tinguin dificultats per emanciparse ni per tenir un habitatge i una feina dignes”. El representant de l’Injuve també es va referir a un futur en què els joves “sentin que són més escoltats i que puguin participar en la societat, i la innovació i la tecnologia poden ser bons aliats per aconseguir-ho”. El repte definitiu és aconseguir “un equilibri entre tecnologia i humanisme”, va assegurar.
Un altre aspecte rellevant relacionat amb aquest futur en construcció té a veure amb com seran les feines que es necessitaran. Atienza va lamentar que no “posen les coses fàcils a la universitat, perquè es pretén que es formin professionals per desenvolupar feines que no existeixen avui dia i que no sabem com seran”. Les certeses apunten a la rellevància de la tecnologia, la intel·ligència artificial, la programació i la importància de les competències digitals, però també en altres aspectes humans, com ara tot el que tingui a veure amb “l’impacte que la digitalització tindrà en la societat”.
El professor de la UPM va manifestar el seu convenciment que allò veritablement útil és “proporcionar als joves una base sòlida que els permeti tenir un recorregut molt llarg, en què és molt possible que fins i tot hagin de canviar de sector diferents vegades”. En aquest punt, Atienza es va afegir a la idea expressada per Cuartielles sobre la necessitat de “fer una universitat per a tothom que no deixi ningú de costat”.
Camuñas, per la seva part, va dir que, malgrat el protagonisme de la formació tecnològica, altres coneixements també seran necessaris en el futur. La responsable del Hub d’Acciona es va preguntar: “Qui ens hauria dit que per fer un assistent de veu necessitaríem un lingüista?”. Els sectors econòmics canviaran i ens hi haurem d’anar adaptant”.
Cuartielles va considerar que “les innovacions actuals són un reflex de les del passat”. Així, la primera iniciativa al voltant d’un cotxe autònom és del 1939. Aquest expert al·ludeix al concepte d’utilitat perquè un nou desenvolupament es consolidi i en la necessitat de “passar per una fase de marca blanca”. D’aquesta manera, es democratitza el seu accés, comença a interactuar i hi ha avenços.
Un aspecte que el cofundador d’Arduino va assegurar que tenia clar és la importància de la manufactura predictiva en el context d’un món sostenible. Cuartielles va afirmar que en aquest futur “no hi haurà més maons dels que es necessiten per construir una casa”.
Lafuente, en canvi, va posar l’accent en “la importància que tindrà l’economia circular”. Sobre el paper de la universitat, el subdirector general va destacar que “ja no només servirà per als joves de fins a 24 anys, continuem formant-nos tota la vida”. És un element més de l’absència de certeses que marca la vida de la generació Z i, en general, del futur. En aquest punt, el dirigent va fer referència a la rellevància que adquirirà “la salut mental i la necessitat que el suport psicològic arribi a totes les capes de la societat”.
L’energia o, més ben dit, la solució als problemes energètics que avui ens atemoreixen va crear unanimitat. La innovació posarà remei a la crisi energètica en el futur. Més enllà de l’energia solar o de l’eòlica, Atienza i Camuñas van fer referència a l’hidrogen com una peça fonamental del proveïment energètic en el futur. La directiva d’Acciona va lamentar que l’actual preocupació per aquesta qüestió no és tant per la conscienciació sobre la transformació energètica, sinó per l’elevat cost de la factura. “És una pena haver perdut tant temps”, va dir.
“La bateria sòlida serà la gran revolució aquest any”, va assegurar Cuartielles, i Lafuente va fer referència al lideratge internacional d’Espanya “en energies renovables”. Per continuar avançant en aquesta direcció, el dirigent de l’Injuve va recordar la importància de les aliances entre el sector públic i el sector privat, “tal com es recull en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
Un altre punt de coincidència en el debat va girar al voltant de les prioritats dels membres que formen la generació Z, que prenen distància respecte a certes possessions materials i prioritzen disposar de temps lliure i d’obtenir recompenses en línia amb els seus propòsits. David Cuartielles va assegurar que s’imagina un 2050 “menys estressant” i Lafuente va reivindicar els valors de l’ètica.
El model formatiu serà determinant per construir el futur
“Treballant en innovació, la nostra responsabilitat és ajudar a construir i facilitar el que vindrà en el futur”
“Espero que els joves no tinguin dificultats per emancipar-se ni per tenir un habitatge i una feina dignes”
La digitalització marcarà el món laboral de les pròximes dècades