La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mal de panxa argentí
L’‘albiceleste’ es juga la supervivència i el temor és tan gran que es toca
Lionel Scaloni es va posar al comandament de la selecció argentina sense gaires expectatives. La seva va ser una designació provisional, precipitada per la destitució de Jorge Sampaoli després de la pèssima participació de l’albiceleste al Mundial de Rússia del 2018. Era un seleccionador interí, l’AFA va recórrer a ell per proximitat. La seva única experiència consistia a haver dirigit la selecció sub 20. Scaloni té només 44 anys, és un tècnic jove al qual li va arribar una gran oportunitat a deshora, però a la qual es va agafar com feia amb els extrems rivals en els seus temps de lateral.
Ajudat per Pablo Aimar, un dels futbolistes més talentosos sorgits de l’Argentina les últimes dècades, va anar seduint Messi, les frustracions del qual amb l’albiceleste corrien el perill de cronificar-se, i va anar aglutinant al seu voltant un nou grup de jugadors més jove i enèrgic, incontaminat de vells vicis i inèrcies.
Amb Scaloni al capdavant i Messi exercint de mestre sensei de les noves generacions, l’Argentina va encadenar el tercer lloc de la Copa Amèrica el 2019 amb el títol continental de l’edició del 2021, èxit molt rellevant i alliberador, i va afegir a això una extraordinària xifra de partits sense perdre (36) que se’n va anar al magatzem dels rècords estadístics en el moment menys imaginat: debut al Mundial contra l’Aràbia Saudita i sorpresa monumental. Derrota.
Scaloni va aparèixer ahir davant dels mitjans de comunicació en el primer mal moment com a seleccionador. Xarrupava aigua de l’ampolla entre pregunta i pregunta malgrat que van ser poc incisives, i semblava que notava el pes de les dues estrelles brodades al seu polo de màniga curta, les que recorden que Argentina ha estat campiona un parell de vegades a la seva història, el 1978 i el 1986, fa massa temps l’última vegada.
Scaloni va provar de transmetre calma, com és la seva obligació, allunyat de l’histerisme de Sampaoli, el seu predecessor, però és obvi que el partit d’avui contra Mèxic li fa contreure mil músculs. Si l’albiceleste no guanya serà virtualment fora del Mundial amb dos partits jugats. Un drama. Scaloni, tot i que ho va dir pausadament, sap en quin embolic està ficat. “L’Argentina és diferent de les altres seleccions, som diferents”, va confessar a propòsit de la pressió ambiental, la por de quedar-ne fora. “Quan la cosa no són flors i violes és quan necessitem unitat”, va demanar.
Els nervis van atacar els més joves en el debut, va reconèixer Lautaro, que va sortir a parlar just abans que el seu seleccionador. “Això ha dit? És normal estar nerviós i tenir mal de panxa. Però cal girar full després de l’altre dia, com sempre després d’un revés no queda cap més opció que aixecar-se”.
Li van preguntar a Scaloni els periodistes desplaçats a Qatar per l’estat físic i anímic de Leo Messi, i va desmentir que no s’entrenés dijous. “No sé d’on ha sortit això, s’ha entrenat com sempre i fins i tot n’han sortit imatges... En Leo està bé. El necessitem, com a tots els jugadors”. I va recórrer a tòpics preventius per si de cas la cosa no va bé contra Mèxic: “No negociarem la nostra manera de jugar”; “cal afrontar cada partit com si fos l’últim”; “espero que el seguidor recordi el que aquest grup ha donat”; “hi deixarem fins a la darrera gota de suor”...
I va arribar la pregunta obli
Si la selecció argentina no guanya serà virtualment fora del Mundial amb dos partits jugats; un drama
Scaloni, que va arribar fa quatre anys a la selecció com a interí, prova de transmetre calma
“No sé d’on ha sortit que Messi no s’ha entrenat, el necessitem a ell però també a tothom”
gada, ja que ahir es complien dos anys justos de la mort de Diego Armando Maradona. “Provarem de brindar-li un bon dia allà al cel, on és. Cada cop que veig imatges d’ell em sembla increïble que ja no sigui aquí amb nosaltres”.