La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE apressa els EUA a evitar una guerra comercial pels ajuts a les seves empreses
Europa vol una solució negociada, però exigeix tracte equitatiu amb els subsidis
El temps s’esgota per arribar a una solució negociada al conflicte que planteja per a Europa el pla d’incentius dels Estats Units per accelerar la transició energètica, dotat de prop de 370.000 milions de dòlars.
La llei entrarà en vigor l’1 de gener i, tot i que asseguren que “ara” Washington és conscient de la gravetat del problema, la falta d’avanços inquieta els governs europeus, que ahir van apressar els Estats Units a proposar “com més aviat millor” solucions “factibles” per evitar així una guerra comercial entre tots dos blocs o una costosa cursa de subsidis públics.
“Aquest desafiament ha de resoldre’s de manera ràpida i eficaçment, cal evitar una cursa de subsidis que podria pertorbar enormement la nostra relació”, va defensar el ministre txec d’Indústria, Josef Sikela, en nom de la presidència de la UE. El guanyador “podria estar assegut en un altre continent, no pas a Europa ni a Amèrica”, va dir en al·lusió a la Xina.
La combinació d’alguns elements de la nova llei amb el pla Buy American, un clàssic instrument proteccionista dels Estats Units que tanca portes a les empreses estrangeres, ha encès les alarmes en aquesta banda de l’Atlàntic. Poc o molt, tots els països temen que el caramel dels ajuts, combinat amb els baixos preus de l’energia als EUA, tregui inversions d’Europa, causi deslocalitzacions i acceleri la desindustrialització.
La qüestió va ser debatuda ahir pels ministres de Comerç de la UE a Brussel·les en un ambient de creixent nerviosisme. “El que demanem és equitat”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. “Volem i esperem que les empreses i les exportacions europees rebin el mateix tracte als EUA que les empreses i les exportacions dels Estats Units a Europa”. És a dir, el mateix tracte que l’Administració Biden ha acordat als seus socis del Canadà i Mèxic.
Brussel·les i Washington han obert canals de diàleg en l’àmbit tècnic i polític per abordar l’assumpte. La cita clau serà la reunió del Consell de Comerç i Tecnologia (TTC, per les seves sigles en anglès), que tindrà lloc el 5 de desembre a Washington. França pressiona perquè, en funció dels resultats d’aquesta trobada, la UE tregui conclusions i prepari la seva resposta. “És un tema d’enorme preocupació. Estem parlat de 367.000 milions de dòlars en subvencions americanes, dels quals 200.000 milions, en realitat, no són conformes a les regles de l’Organització Mundial del Comerç”, va denunciar el ministre de Comerç francès, Olivier Becht. París planteja anar a l’OMC i demana de considerar “mesures coercitives o de suport a les nostres pròpies empreses en territori europeu”.
La idea no agrada als països petits, incapaços de competirhi, però tampoc els riscos que planteja la llei americana. “Ningú no vol entrar en una cursa de subsidis, però el que han fet els EUA no és coherent amb els principis del lliure comerç i la
París pressiona per llançar un pla europeu d’estímuls i anar a l’OMC si Washington no reacciona
competència justa”, va protestar el vice primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar. “No podem esperar gaire temps per prendre una decisió. Crec que haurem de passar a l’acció molt aviat”, va dir el ministre suec, Johan Forssell, inquiet per l’impacte del pla nord-americà, que preveu crèdits fiscals de 7.500 milions per a la compra de cotxes elèctrics fabricats als EUA per a la indústria automobilística europea.
Diverses fonts assenyalen que s’està treballant en una possible solució en el marc del TTC. “Ens han assegurat que s’estan escoltant les nostres preocupacions”, va dir Dombrovskis, que va advocar per no marcar terminis i continuar treballant més enllà del 5 de desembre. Però, “com abans hi hagi resultats, millor, sobretot tenint en compte l’entrada en vigor de la llei”.
El Govern espanyol advoca per provar d’“anar de bracet” amb els Estats Units per trobar una solució negociada. Entrar en una espiral de subsidis “no seria l’estratègia més intel·ligent ni més eficient”, va dir la secretària d’Estat de Comerç, Xiana Méndez, que va alertar que “hi podria haver un efecte d’empobriment mutu” i podria “perjudicar tercers països que ni tan sols poden plantejarse una competència d’aquesta mena”.
Els conflictes comercials entre Europa i els Estats Units no són nous, n’hi ha hagut amb administracions demòcrates i republicanes al llarg de la història. Però el context geopolític actual, marcat per la guerra d’Ucraïna, un conflicte pel qual Europa està experimentant un perjudici econòmic més gran que el país nord-americà, fa que aquesta vegada faci més mal i se’ls ha fet saber.
A més de l’ajuda macrofinancera enviada a Kíiv, “som nosaltres els que més estem patint els efectes de les sancions a Rússia, els preus de l’energia són clarament més alts a Europa que als Estats Units. Això també és part de la història”, diu un alt càrrec europeu, que afegeix: “Però, més enllà de tot això, hi ha un reconeixement per part dels nordamericans. Ara toca que això es tradueixi en línies polítiques més concretes”.