La Vanguardia (Català-1ª edició)
Carta d’una malalta: “El més difícil és gestionar la solitud”
La Sílvia pateix la patologia des de l’inici de la pandèmia
Els malalts de covid persistent no només han d’afrontar els innombrables símptomes que provoca la patologia. També han de fer front a una cosa que no té directament una afectació física, però sí psicològica. Parlem de la solitud. Sílvia Soler –portaveu del Col·lectiud’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 de Catalunya– pateix la malaltia des de l’inici de la pandèmia, com Olga Amigó i Anna Faci (que protagonitzen el reportatge que acompanya aquestes línies). En una carta enviada a aquesta redacció, Soler reflexiona sobre aquesta incòmoda companya de viatge, “el més difícil de gestionar després de tant de temps”, assevera.
Per començar, explica que els afectats experimenten solitud en el camp de la gestió emocional de la malaltia, que els manté “en una muntanya russa de símptomes que apareixen i desapareixen” per després tornar a reaparèixer. A diferència de l’Olga i l’Anna, que pateixen els símptomes de manera permanent, hi ha altres afectats, com la Sílvia, que experimenten brots: hi pot haver uns dies amb pocs símptomes, fet que els fa pensar que potser han superat la patologia, però després tornen a ressorgir, i moltes vegades amb més intensitat.
La incomprensió que diuen sentir per part de la societat també els provoca aquest sentiment de solitud. “Creuen que la covid persistent és una malaltia psico
lògica”, explica. Fins i tot alguns amics els acaben donant l’esquena: “Les amistats deixen de trucar-nos”, assegura.
Afirma que després de gairebé tres anys de l’inici de la pandèmia, “només continua preguntant” als afectats pel seu estat de salut la gent propera, aquella que no els han deixat “mai caure cap dia al pou de la desesperació” i els han “sostingut en els instants més difícils”. Denuncia, alhora, que encara avui “molts metges de l’atenció primària i hospitalària qüestionen”, sense escoltar-los, “la simptomatologia diversa” que presenten. I tot això quan assegura que la patologia els ha fet renunciar “a la vida social, a l’esport, a una vida laboral digna”.
Soler lamenta que “els organismes oficials de salut i els governs” els expulsen cada vegada que intenten “entrar al sistema”.
“Som els malalts de covid persistent els que, amb la poca energia que tenim, dediquem moltes hores i esforços a la incidència política, a donar visibilitat a la malaltia i a la cooperació en la investigació”.
Només és capaç d’entreveure una aspecte positiu –si és que se'l pot anomenar així– del cal
vari pel qual transiten des de fa més de dos anys i mig. I no és cap altra cosa que l’ajuda mútua que els malalts s’ofereixen entre ells. “Els col·lectius d’acompanyament que s’han organitzat a tot el món per plantar cara a la covid persistent (...) són una eina imprescindible per suportar aquest malson”, indica.
Afegeix que sempre hi ha una veu amiga a prop, sense importar “ni el dia ni l’hora”. “Ens sostenim, perquè fins i tot sentintte malament sempre hi ha algú que se sent pitjor que tu. Gràcies a la xarxa emocional i mèdica que s’ha creat a les xarxes socials, moltes persones aguanten i aguantaran, malgrat l’altíssim preu que estem pagant”.
Soler defensa que “ni la malaltia ni els governs” han estat capaços d’apaivagar la veu dels afectats: “Continuarem fins a curar-nos, fins a rebre la resposta que esperem dels governs, i incidirem fins a trobar solucions”.
Demana, a més, destinar els diners dels Fons Covid “als pressupostos estatals i autonòmics per atendre els pacients, impulsar la investigació i implantar unitats territorials multidisciplinàries d’atenció als malalts persistents a l’atenció primària”.
“Fa falta una nova mirada per a la subpandèmia. Una mirada valenta”, afirma la portaveu del col·lectiu d’afectats. Diu que el que els fa persistir “és la confiança” que dipositen “en tots els que fan l’impossible per trobar solucions” a la seva patologia. “Persistir fins a curar-nos”, sentencia Soler.
“Encara avui, molts metges qüestionen sense escoltar-nos la simptomatologia diversa que patim”