La Vanguardia (Català-1ª edició)
La revenda de pisos ocupats trenca la convivència del Poblenou
Guerra oberta entre veïns i ocupes al cor del barri, a quatre passes del mercat municipal
Veïns del Poblenou denuncien que diverses famílies ocupes estan destrossant la convivència. Que els insulten, amenacen i intimiden. Que conquereixen els carrers de mala manera. Que estan dirigides per mafiosos dedicats a la usurpació i revenda d’habitatges. Som al cor del Poblenou, entre els carrers Amistat i Guillem Llúria, dos encantadors viaris amb aires de poble a prop del mercat. Aquí la gent pensava que aquestes coses només passaven al Raval i al telenotícies.
Alguns dels ocupes responen que no tenen on anar, que són gitanos i ningú no els vol llogar un pis de la manera regular, que han d’anar al mercat negre per comprar claus d’habitatges ocupats... I en aquestes circumstàncies, la divisió entre usurpador professional i ocupa obligat és borrosa. Les famílies que es muden depenen tant dels mafiosos que els venen les claus que es converteixen en còmplices.
L’edil responsable del districte del Sant Martí, el socialista David Escudé, diu que la situació és greu, que els veïns estan experimentant un calvari, que l’Ajuntament ja va reforçar la presència de la Guàrdia Urbana per garantir l’ordre mentre la qüestió es dirimeix als tribunals. Els altres actors d’aquest drama són un fons d’inversió de nom anglosaxó i un gran tenidor, un particular de la ciutat.
Els veïns també expliquen que el baix segon del 32 d’Amistat, el del fons d’inversions, sempre va estar ocupat, per temporades, durant anys, però que no va ocasionar mai inconvenients. “Fins que es va incendiar en plena pandèmia, el 2020, i la família que hi vivia va marxar. Després hi va anar una altra gent. De seguida van començar les mirades, les amenaces, les intimidacions... Intenten apropiar-se dels carrers i de tots els pisos que puguin!”. Aquests veïns prefereixen conservar l’anonimat. Temen represàlies. “Aquests dies són més discrets. Vam aconseguir que la Guàrdia Urbana patrulli més sovint, però...”.
“I pel celobert van prendre una dotzena d’habitatges buits al 4 de Guillem Llúria”. Aquest edifici és el del gran tenidor en qüestió. “Ara convivim amb crits, baralles, discussions i brutícia. Els convé la degradació, que la gent de lloguer se’n vagi per tenir més pisos per ocupar!”.
Els ocupes ho veuen d’una altra manera. Davant del 4 de Guillem Llúria, un arrufa les celles, i un altre fa un somriure irònic. “3.000 euros em van costar les claus! I si creuen que marxaré...”, diu el del somriure. Sí, els ocupes són els primers que protegeixen els que venen les claus. “Les claus les compres a un... Preguntes per allà i te n’assabentes. Vas dient que busques un pis i...”. “Aquí ja no es
“Entren als pisos i demanen un menú McDonald’s per Glovo per demostrar que hi viuen”
venen més claus perquè estan totes comprades”. “Quan hi hagi més pisos hi haurà més claus”. “Els veïns són molt fins. No suporten que els nens juguin al carrer”. “I si treus una cadira al carrer per prendre la fresca et graven amb el mòbil!”. “No ens estimen perquè som gitanos”. “Som famílies, tenim feines, però cada vegada que intentem llogar un pis ens diuen que ja està llogat”. “Que l’amo demani un lloguer, i el pago”. Els ocupes també prefereixen preservar l’anonimat.
Els veïns afegeixen que el 4 de Guillem de Llúria va ser un edifici normal, que els pisos es llogaven regularment i els inquilins anaven i venien, però que va quedar deixat de la mà de Déu, que en el moment de l’ocupació només dos dels habitatges estaven llogats, tots dos amb contractes de renda antiga. “Aprofitant que estava en obres i que la veïna no hi era van intentar ocupar altres baixos. Uns ocupen i d’altres els ajuden”. “Saben què fan, fins i tot van demanar un menú McDonald’s per Glovo per demostrar que hi vivien! I el DNI el van passar als Mossos per sota de la porta. Quan van veure que no tenien res a fer van escapar! Estan jerarquitzats. El negoci és vendre claus de pisos ocupats”. “Ara tenim un grup de WhatsApp per coordinar-nos i trucar tots alhora a la policia, així ens fan més cas!”. “En pocs dies vam reunir més de 300 signatures. Tens por que entrin a casa teva”.