Les cinquenes

Orquestra Sim i a e ie a ire i t r rets # $% i ata & ' $ * +-/4- 5 7

S’anuncia una Cinquena, si no de Txaikovski... de Mahler o de Beethoven, i gran èxit de taquilla i so de tos i telèfons assegurats. Flotàvem al començament de l’adagietto, i el director va parar l’orquestra. Quina pena que una cosa així enteli la imatge d’un públic tan formidable, interessat i culte com el que és habitual a Barcelona, representant d’una societat sensible i melòmana. Haurien de quedar clares les advertències en aquest sentit i també en el d’entrar tard a la sala, potser deixant cadires a la part posterior, i que tots –incloent-hi el personal de la casa– pensem en la nostra responsabilitat. Tots tenim un paper en aquest ritual del concert; exemplar el d’aquesta orquestra vienesa, ja als faristols abans de començar la segona part, i les butaques encara en moviment sense respectar el silenci necessari per a l’afinació.

I així va ser el començament amb el Concert per a piano núm. 21 de Mozart, una obra que no necessita director, amb el jove Lisiecki com a solista, amb una musicalitat clara, i brillantor ja mirant al piano de Beethoven, amb fraseig elegant, claredat en l’articulació i una orquestra conscient del paper dialogant.

En l’altre extrem, el de la monumentalitat, la Simfonia núm. 5 de Mahler i la seva complexitat, amb un director jove, que promet, de gest potser molt ampli però conscient d’encoratjar i subratllar plans interiors importants en el discurs mahlerià, accents en el fraseig, que va comptar amb molt bona resposta de les seccions, per moments molt ben resolta la tensió –silencis sentits– en la corda alta, excel·lents solistes en el vent, trombons sòlids i precisos, joc de contrastos i intensitat molt marcada, sense complexos.

El joc tensió-distensió en aquesta obra requereix no només la intensitat en el toc sinó aquella administració de la respiració de la frase que concedeix caràcter. En molts d’aquests detalls es veu la dimensió d’un director, com el molt subtil tractament dels accents en la marxa fúnebre, o la gestió de dinàmiques, tensió i transparència del so al famós adagietto. Dilluns hi haurà una altra Cinquena de Mahler amb un director veterà i també una molt bona orquestra.