La Vanguardia (Català-1ª edició)
Punt d’aprenentatge
Espanya va dominar, però no va saber abaixar les revolucions quan tocava
La vida és un camí ple d’encerts i errors i la felicitat rau a aprendre quan t’equivoques. I això és exactament el que haurà de fer l’Espanya de Luis Enrique si vol arribar lluny a Qatar. Va encertar molt contra Alemanya però també es va equivocar greument entrant a l’intercanvi de cops, un escenari oposat al que li interessava quan dominava el marcador. Malgrat tot, la roja va sumar un punt que la deixa a un sospir de vuitens de final, ronda que assegurarà amb un empat contra el Japó.
La nit a Al-Khor s’esperava que fos apassionant i ningú no es va avorrir. Hi ha ocasions en què no fer créixer gaire el marcador no mereix càstig. El matx es plantejava com una batalla per la pilota i, en això, l’Espanya de Luis Enrique s’ha tornat un rival imbatible. És com intentar ser el rei de la nit contra David Guetta. Un sempre hi surt perdent. Alemanya també, a la qual tenir quatre estrelles sobre l’escut no li va servir per robar-li la pilota a un rival que en alguns moments va abusar-ne.
L’espectacular imatge oferta contra Costa Rica tenia continuïtat contra la tetracampiona del món. Ja als primers minuts, Dani Olmo posava a prova els reflexos de l’etern Neuer, que amb prou feines va aconseguir desviar la pilota al travesser. A Luis Enrique li havia agradat tant el seu equip en el debut que pràcticament va calcar l’onze, amb l’excepció de Carvajal per Azpilicueta a la dreta, per allò que ningú no l’acusi de repetir alineacions.
El partit vivia en camp alemany sense dissimulació, tot i que el potencial de la Mannschaft al contraatac saltava a la vista. Un escenari que el cos tècnic espanyol tenia ben estudiat i avortava amb mestria, molt atent sempre Rodri, central de nou encuny, que va espantar els dubtes.
Espanya dominava, fins i tot es divertia, però indubtablement li faltava profunditat. Olmo i Ferran Torres buscaven espais a les bandes sense parar de moure’s, però a Asensio se’l veia una mica més perdut a la zona central. Davant la incapacitat de trepitjar l’àrea germànica, Alba s’aventurava amb la dreta des de la frontal i donava un ensurt a Neuer. A l’altre costat de la gespa, Unai Simón s’equivocava i lliurava per error una pilota molt perillosa a Gnabry, que va acabar a fora de miracle. El vitorià no va tenir el seu millor dia amb els peus. Ara bé, un dels ensurts de veritat és el que es va endur Espanya, que es va adonar que amb Alemanya és millor no confiar-se mai. Una falta lateral de Kimmich la va rematar a gol Rudiger, però el central madridista va començar la carrera un segon abans d’hora i el flamant sistema de fora de joc automàtic de la FIFA el va caçar.
Alemanya destapava un dels punts febles del conjunt espanyol, la defensa de l’estratègia, molt poc afinada en la nit qatariana.
A Flick no li agradava gens el que estava veient i va ordenar al seu equip que fes un pas endavant després del descans. Va infondre ambició als seus jugadors, que van començar a estrènyer Espanya. En una altra badada d’Unai Simón Alemanya va fregar el gol, però el porter espanyol va arreglar la barrabassada amb una gran intervenció davant de Kimmich. Ara era Luis Enrique el que caminava incòmode per la zona tècnica. El moviment alemany no li estava agradant gens i, com si fos una partida d’escacs, va reaccionar immediatament amb un canvi de peces. Va canviar un alfil per una torre. O, el que és el mateix, va posar Morata i va treure un Ferran Torres a qui no va acompanyar la rematada en el seu enorme sacrifici.
‘La roja’ frega els vuitens de final després de signar un empat agredolç contra Alemanya
Morata va avançar els de Luis Enrique, que no van saber gestionar els temps en el tram final i Fullkrug va empatar
Sense temps per assentar-se a la gespa del meravellós Al-Bait, Morata escrivia els titulars. Alba, a qui la samarreta d’Espanya sembla restar anys en el DNI, li feia arribar una pilota amb precisió i el madrileny col·locava l’empenya com si es tractés de Romário per batre Neuer. Arribava el moment de demostrar maduresa, d’asserenar el joc i jugar amb el cronòmetre contra un rival tan temible. Però en aquests minuts Espanya es va equivocar, es va mostrar com un equip tendre i va acceptar el pols alemany. Va ser massa innocent, i va accelerar jugades quan necessitava justament el contrari. Aquesta vegada, l’elèctric Nico Williams no va ajudar a asserenar el panorama. Els espanyols no van llegir bé la situació i Alemanya va caçar l’empat. La jugada va néixer d’un error en la construcció de Laporte, que va acabar amb un xut de Fullkrug que gairebé va foradar la xarxa i va dibuixar l’empat.
Espanya no va acabar bé el matx, ja que Rodri va haver de salvar el segon gol a l’afegit. El que va passar ha de servir com a aprenentatge obligat, ja que en el camí mundialista els revolts només van a més. De moment, els vuitens de final estan a un pas petit. Només cal fer-lo.