La Vanguardia (Català-1ª edició)
De l’alleujament a l’eufòria
L’Argentina, immersa en la seva crisi perenne, anava a dormir alleujada amb el triomf contra Mèxic i es va llevar il·lusionada, pensant en “un nou Mundial” gràcies a Messi
Amb una inflació galopant, els preus incrementats un 77% aquest 2022, l’atur enfilant-se per sobre d’un 8,5% i els 32ºC en plena primavera austral, l’Argentina va poder respirar una mica amb el futbol gràcies a Leo Messi. Una vegada més, el rescatador d’un poble, com abans ho era de la comunitat culer. El triomf de dissabte contra Mèxic (2-0) va ser un bàlsam per a un país asfixiat, al caire de la revolta social. Com encertava a titular el diari Olé a la tapa de diumenge, la victòria va suposar “un alleujament colossal i il·lusions renovades”. No només per a la selecció albiceleste; també per als 45 milions d’argentins.
Poques seleccions i aficions són tan ciclotímiques com l’argentina, capaç d’oscil·lar d’estat d’ànim d’una fosca depressió i el pessimisme ancestral a l’eufòria desbordada. “Vamos, Argentina. Ahora nos volvimo’ a ilusionar”, titulava Olé la seva crònica.
L’afició albiceleste té molt del patiment culer, del cangueli, l’anaconda o el mal de panza, tant és com s’anomeni: l’acolloniment general, l’amenaça de l’abisme, s’esvaeix quan apareix el Messies salvador, el D10S redemptor, que es va fer perdonar tots els pecats – ja tocava– amb la Copa Amèrica 2021 conquerida contra el Brasil a Maracanã. El crac que va canviar Barcelona per París va renovar el seu crèdit amb el gol que va desencadenar el triomf al cap d’una hora de joc contra Mèxic; el 8è gol de Leo en un Mundial, que el feia igualar el seu etern mirall Diego Armando Maradona.
Mort el Pelusa, ara, a Messi, ja li perdonen més tot. Com passava al Camp Nou, condescendent amb aquells passejos i llargues absències del capità, perquè sabia que en qualsevol instant una genialitat seva il·luminaria el camí enmig de la mediocritat de l’equip. Els argentins s’han anant aculerant amb el temps, i han passat d’exigir-li ser com Maradona a donar-li un vot de confiança inesgotable. “El partit de Messi: de la seva poca participació al golàs que el va encendre”, analitzava la seva actuació Clarín, sense ometre que el ‘10’ va fer “un partit sense espurna en el debut amb ensopegada”.
El dia després de la seva primera final, d’anar-se’n a dormir amb la placidesa d’un nadó amb la pan
xa plena, l’Argentina es llevava amb optimisme renovat, a la cresta de la gràfica emocional. “Comença un altre Mundial després de l’alleujament”, com bé va dir Leo Messi. “Ara, el somni continua. I amb una altra fortalesa anímica i mental”, escrivia a Olé Hernán Claus, que s’animava fins i tot amb “la chance de poder classificar-se per a vuitens com a líder del Grup C”. Per a això, l’Argentina hauria de vèncer la Polònia de Lewandowski aquest dimecres.
A Qatar, a les instal·lacions esportives de la Universitat nacional, al centre de Doha, apareixien ahir a l’ombra, refugiant-se dels 30ºC, Messi i el seu inseparable Rodrigo de Paul. Tots dos van anar a veure l’entrenament dels reserves, un gest interpretat per la premsa argentina com un detall
d’unió i solidaritat perquè podien haver-se quedat a l’hotel gandulejant. El capità és el primer que fa pinya, fent honor a l’himne que es va cantar al vestidor de l’estadi de Lusail, a ple pulmó, i amb Scaloni agitant els braços:
“En Argentina nací, tierra de Diego y Lionel, de los pibes de Malvinas que jamás olvidaré/ No te lo puedo explicar, porque no vas a entender, las finales que perdimos cuantos años las lloré / Pero eso se terminó, porque en el Maracaná la final con los brazucas la volvió a ganar papá. / Muchachos ahora nos volvimos a ilusionar, quiero ganar la tercera, quiero ser campeón mundial./ Y al Diego, en el cielo lo podemos ver, con don Diego y con la Tota, alentándolo a Lionel”. Encoratjant Messi, la cantarella de Qatar.
Messi ara aglutina la fe de l’afició i apinya l’equip amb el mateix ascendent que tenia Maradona