La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No em veig sense el meu trombó amunt i avall”
Tinc 23 anys. Vaig néixer a Vilassar de Mar i visc a Sant Cebrià de Vallalta. Soc música, trombonista. Estic casada amb en Pol i tenim una filla, la Juna (14 mesos). Política? Intento no parlar d’aquestes coses. Creences? Reso a la natura, per ara. Anhelo
El trombó: descrigui’l. Metall que es bufa com la trompeta, i li canvies notes amb una vara llarga. De què té gust? De metall molt dolç. Quin color té el seu so?
Un dauradet vellutat.
Parlo amb una trombonista?
Des dels set anys. No em veig sense el meu trombó amunt i avall.
La van obligar a tocar-lo?
No! A casa sona música fins i tot a l’hora de la migdiada.
I això?
Els meus pares són professors de música.
Què toquen?
El meu pare, trompeta i guitarra. La meva mare, guitarra clàssica. El meu germà Eudald, guitarra...
I la seva parella?
En Pol toca la guitarra.
Bona genealogia per a la seva filla.
Anem tota la família de gira per Europa amb Como la piel i la Juna amb nosaltres.
La nena serà música.
Ja ho veurem. La Juna està envoltada d’amor i de ganes: estimem el que fem. Estimo la Juna i la música, van juntes.
On toquen?
Alemanya, Holanda, Letònia, Àustria, Itàlia, França, Portugal... I dissabte vinent, el 3 de desembre, a L’Auditori de Barcelona.
Això és infreqüent.
És estrany, sí: ara podem i en gaudim.
Tres generacions, com firaires.
La genealogia arrenca amb la mare de la meva mare, l’àvia Enriqueta, amiga del guitarrista Eduardo Sáinz de la Maza.
No era Regino?
En Regino era el germà i amic de Lorca. L’Eduardo va donar classes de guitarra a la meva mare, Elisabeth Roma.
De nena quina música sentia a casa?
El pare posava molt jazz, Sara Vaughan, Clifford Brown, Earth, Wind & Fire...
Quan va saber vostè que seria música?
De sempre, amb admiració pel meu germà Eudald, que compon meravelles.
Vostè toca el trombó i també canta.
Canto i vaig atrevint-me a compondre. M’impressiona.
Compondre l’impressiona?
No m’esperava agradar: la meitat del disc
Como la piel són cançons meves. M’impressiona molt escoltar altres músics tocant el que jo vaig compondre.
D’on venen les cançons?
D’una paraula, una idea... A poc a poc vaig fent-ne cas. I hi ha cançons meves que mai no escoltarà ningú.
No les destrueixi, per si de cas.
M’agraden les dels que escriuen íntim, proper, com Jorge Drexler, Lucía Fumero, Laura Noah, Sílvia Pérez Cruz...
En quines llengües canta?
Castellà, anglès, català i portuguès.
En quines llengües compon?
En castellà. Em costa més en català.
Per què?
Com que és la meva llengua materna sento que em despullo massa: em sona cursi, em fa vergonya. Les mateixes paraules en anglès o francès em sonen a la perfecció.
Què sent quan toca i canta?
Cada cop és diferent, per moltes vegades que interpretis la mateixa cançó. Venen i van les emocions i això és el més bonic.
Què l’emociona més?
Tocar amb la meva mare, escoltar les cordes de la seva guitarra m’emociona. Jo vull això al món, en la meva vida.
Com s’imagina vostè amb 40 anys?
Només sé que seré mama Rita, mare d’una noia de 18 anys, la Juna. Si hi ha Déu, li demano només que m’ho deixi viure.
No demana res més?
Viure més tranquil·la, anar de bolos i sense més angoixes, això vull a la vida.
Quines angoixes?
N’hi ha que em pressionen perquè produeixi més i més ràpid, quina angoixa!
Produeixi al seu aire.
No vull cap altra ambició que el meu gust.
Quin és el millor afalac que li han dit?
Un pare va venir a un concert amb la seva nena i em va dir: “Amb les teves cançons la meva filla ha deixat enrere el Despacito”.
Ha col·laborat vostè amb C. Tangana.
Em va veure a Instagram i em va voler a la seva orquestra durant la seva gira.
I a la gala dels Goya.
Vaig sortir sense trombó, per primer cop, era estrany per mi: només vaig cantar.
Meravellosament.
Gràcies a C. Tangana, que valora els artistes nous, és treballador i cuida moltíssim tots els detalls musicals.
Com vostè?
Doncs sí: fa setmanes que em porten de cap els arranjaments nous que estic fent a les meves cançons. Hi inclouré un quintet de corda, amb en Pol. I tot això ho vull estrenar aquest dissabte, al concert de L’Auditori de Barcelona: estic nerviosa...