La factura de la sequera: pobles en mans dels camions cisterna

A la dificultat de garantir sense ajuda l’aigua als veïns s’hi afegeix l’elevat cost

La forta sequera s’ha convertit en un malson per a municipis petits sense connexió a les grans xarxes de proveïment d’aigua de boca. Gairebé sense pluges, els pous i aqüífers es continuen eixugant, de nord a sud. En alguns casos els problemes s’arrosseguen des de l’estiu, quan van arribar les primeres restriccions i els primers camions cisterna, i s’estan aguditzant en una tardor també terriblement eixuta.

Per als ajuntaments de més d’una trentena de pobles repartits per tot Catalunya, la majoria petits, amb pocs recursos logístics i pressupostaris, els camions cisterna s’han convertit en la precària taula de salvació. Recurs d’emergència, incòmode i costós, per intentar mantenir uns nivells mínims als dipòsits municipals i poder garantir l’aigua de boca, servei bàsic, competència muni

cipal.

Sorprenentment, no hi ha cap registre dels pobles catalans que en l’actualitat necessiten l’arribada periòdica de cisternes d’aigua per culpa de la sequera. L’única referència, la llista de municipis que han rebut les últimes subvencions concedides per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per costejar els camions cisterna (vegeu la llista).

En total, l’ACA acaba de destinar 308.520 euros en 33 ajuts pel transport de l’aigua a municipis. S’han executat actuacions d’emergència per la sequera per 94.000 euros més.

Els ajuts atorgats, publicats fa pocs dies per l’ACA, corresponen a les sol·licituds presentades entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de juny. Els municipis afectats han d’avançar els diners de la seva butxaca i contractar com poden els camions cisterna a empreses de transport privat. Les subvencions de l’ACA –que cobreixen un 75% del cost del transport en municipis d’entre 500 i 2.000 veïns– es reben després, amb la presentació de les factures. Es converteix en un problema per a les tresoreries locals, sobretot per als ajuntaments més petits.

És el cas de Passanant i Belltall

(Conca de Barberà), que ha consumit en quatre mesos els 130 camions cisterna que va contractar al juliol, pensant que en tindria de sobres per fer front a la falta d’aigua al seu pou.

La situació obliga l’Ajuntament a buscar recursos financers externs, com pot, per pagar més cisternes d’aigua i proveir el centenar de veïns que hi viuen tot l’any. “Ens sentim molt sols i abandonats per totes les administracions. Quan falti un litre d’aigua a Barcelona, s’acabarà el món”, diu Magí Ninot, alcalde de Passanant.

De cap, fa ràpidament els números: més de 65.000 euros gastats fins ara, des de l’estiu, a 550 euros el camió cisterna.

La connexió a la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que amb l’aigua del minitransvasament de l’Ebre proveeix un 80% de la població de la demarcació, és la solució per als municipis del sud de Catalunya que amb la sequera veuen que amb els recursos propis no n’hi ha prou.

Els ajuntaments diuen que se senten molt sols en una situació d’emergència que no veu el final a prop

Els pobles han de contractar pel seu compte el transport privat per garantir un bé públic bàsic

És el cas també de Forès (Conca), ara amb “camions cisterna puntuals” perquè a l’hivern són només 80 veïns però amb la mirada ja al pont de desembre, quan hauran de contractar més camions cisterna perquè creixerà la població i el consum, explica l’alcalde, Julià Josep Plaza. “És un problema molt seriós”.

També depenen dels camions

XAVI JURIO L’alcalde de Botarell, Lluís Escoda, amb un dels camions cisterna que proveeix una urbanització del municipi del Baix Camp