La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Papa fa enfadar Moscou dient que els “més cruels” són txetxens i buriats
“Qui envaeix és l’Estat rus; això és molt clar”, subratlla el Pontífex
El papa Francesc ha fet enfadar Moscou amb unes declaracions en l’última entrevista, on ha condemnat clarament Rússia com l’Estat agressor a la guerra d’Ucraïna i ha assegurat que “generalment els més cruels potser són els pobles que són de Rússia, però que no són de la tradició russa”, i ha posat d’exemple els txetxens i els buriats com els grans criminals del conflicte.
“Certament qui envaeix és l’Estat rus. Això és molt clar. De vegades miro de no especificar per no ofendre i més aviat condemnar en general, tot i que se sap bé qui estic condemnant. No cal que digui el nom i el cognom”, va assegurar el Pontífex en declaracions a la revista jesuïta America Magazine, quan li van demanar per l’aparent resistència a criticar directament Rússia i el president, Vladímir Putin.
“Per què no va anomenar Putin? Perquè no calia, ja se sabia. Però de vegades la gent s’aferra un detallet i... Tothom sap quina és la meva posició, amb Putin o sense Putin, sense anomenar-lo”, va continuar.
Al Kremlin no han agradat gens bé aquestes paraules, especialment les referides als txetxens i els buriats, aquests últims pertanyents a l’est de Sibèria i dels més reclutats per l’exèrcit rus. Segons la portaveu del Ministeri d’Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, els comentaris del papa Francesc no només demostren la seva “russofòbia”, sinó també una “perversió escandalosa de la veritat”.
“Recordin que als noranta i a principis dels 2000 ens van dir exactament el contrari: que eren russos els que estaven torturant els pobles del Caucas, i ara se’ns diu que són els pobles del Caucas els que estan torturant els russos”, va denunciar la portaveu, segons ha recollit l’agència de notícies
TASS. “Som una família amb els buriats, els txetxens i més representants del nostre país multinacional i multiconfessional”, va escriure Zakhàrova més tard a Telegram. L’ambaixador rus davant el Vaticà, Aleksandr Avdeiev, va transmetre ahir la “indignació” a la Santa Seu per aquesta entrevista, i va assegurar que “res pot fer vacil·lar la cohesió i la unitat del poble multinacional rus”, segons va dir a Ria Novosti.
El Papa jesuïta va ser criticat al principi de la invasió perquè no va condemnar obertament Putin i es va referir explícitament a Rússia com el país agressor, en un difícil exercici de diplomàcia vaticana amb l’objectiu de mantenir els ponts oberts al diàleg. A l’entrevista, el papa Francesc subratlla els esforços diplomàtics, i destaca que el segon dia de la guerra va anar a l’ambaixada russa, “un gest inusual”, perquè l’ambaixador digués a Putin que estava disposat a desplaçar-se a canvi que li deixés “una finestreta petitona per negociar”. “Em va contestar el canceller Lavrov –el ministre d’Exte
Francesc explica que tot aquest temps ha mediat per facilitar l’alliberament de presos
riors rus–, amb molta fermesa, una carta maca, en què vaig entendre que no calia”.
A més, el Pontífex va explicar que durant aquest temps ha mediat per obtenir l’alliberament de presos capturats per les tropes russes a Ucraïna, i va dir que la seva “feina” és “rebre llistes de presos, siguin presos civils o presos militars, i fer-les arribar al Govern rus”. “I la resposta va ser sempre molt positiva”, va puntualitzar, i va recordar que ha parlat tres vegades amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. És una cosa que ja va confirmar en una trobada amb jesuïtes al final del viatge al Kazakhstan, quan va explicar que li van portar una llista de més de 300 presos i va trucar a l’ambaixador rus per mirar d’accelerar un intercanvi. En aquesta llista hi havia el vicerector de la Universitat Catòlica d’Ucraïna, a més del conseller del president per a afers religiosos, un evangèlic.
“També em vaig plantejar desplaçar-me, però vaig prendre la decisió: si em desplaço, aniré a Moscou i a Kíiv, a totes dues, no només a un lloc. I no vaig fer mai l’efecte de tapar l’agressió”, va continuar el Papa. I, com ja va fer la setmana passada, el papa Francesc va tornar a esmentar l’aniversari del genocidi de l’Holodomor, la fam ordenada pel dictador soviètic Ióssif Stalin que va provocar la mort de 3,8 milions d’ucraïnesos als anys trenta, com “un antecedent històric de la lluita”.