La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Suprem marca el camí de les rebaixes de penes per la llei del ‘només sí és sí’
La Sala Penal eleva parcialment la condemna als exfutbolistes de l’Arandina
El Tribunal Suprem ha marcat el camí de com s’ha d’aplicar la llei només sí és sí al primer recurs analitzat, pel cas Arandina, contra uns exfutbolistes que van agredir sexualment una menor, que tenia 15 anys. Malgrat que s’anirà veient cas per cas, l’Alt Tribunal ja deixa fixada la idea que, en els casos en què les forquilles de les penes siguin menors després de la reforma i beneficiïn el reu, llavors s’haurà d’aplicar. Aquest criteri va en contra del marcat pel fiscal general de l’Estat, que va ordenar als seus fiscals que no s’apliquessin aquestes rebaixes, per norma general.
La Sala Penal va estudiar ahir el primer recurs després de l’entrada en vigor de la llei impulsa
da per Irene Montero, de garantia integral de la llibertat sexual. En aquest cas no era una revisió de la sentència, sinó que la Fiscalia havia recorregut contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó perquè va fixar condemnes molt inferiors a les sol·licitades.
Aquest cas es va vincular al seu moment amb el de La Manada perquè era una agressió grupal i, en aquest cas, a una menor d’edat.
El Suprem havia d’estudiar el recurs del ministeri públic tenint en compte la reforma del Codi Penal. Després d’estudiarlo, la Sala Penal ha estimat, però només de manera parcial, la petició fiscal, i ha elevat els tres i quatres anys inicials de condemna als nou anys. Tot i això, el tribunal va llançar una advertència en l’avenç de la decisió i va aclarir que, si no s’hagués re
format el Codi Penal, la pena hauria estat de deu anys. Així i tot, pel tipus penal que se’ls aplica, la pena màxima a imposar amb la nova llei és de nou anys i, com que beneficia el reu, és la que s’ha d’aplicar. Només serà per als fets que passin després de l’aprovació de la llei, al setembre, quan l’aplicació serà absoluta.
En aquest cas, el Suprem ha tret la raó al Superior de Justícia, que va aplicar un atenuant perquè els acusats tenien gairebé la mateixa edat que la víctima. Un dels magistrats de la Sala, Ángel Hurtado va emetre un vot particular després d’entendre que s’havia de mantenir l’atenuant amb una lleu reducció de penes, atès que també considerava que la nova llei era més beneficiosa.
A la sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i
Montero insisteix que “la llei és sòlida, combat la impunitat i, sobretot, protegeix totes les víctimes”
Lleó va excloure totalment de responsabilitat el més jove dels exjugadors de l’Arandina processats, Raúl Calvo, i va condemnar Carlos Cuadrado, Lucho, a quatre anys de presó, i Víctor Rodríguez, Viti, a tres anys, a més d’establir el pagament d’una indemnització de manera conjunta i solidària a la menor afectada amb la suma de 10.000 euros.
La sentència, ara modificada, va certificar que la declaració de la jove, valorada conjuntament amb la resta de les proves, testificals, pericials i documentals, té plena credibilitat pel que fa als fets que van passar al saló del pis dels tres exjugadors el 24 el novembre del 2017, però no pel que fa en com van passar.
L’aplicació de la nova norma ha significat un degoteig de revisió de casos que han implicat rebaixes de pena als condemnats per agressió sexual. La conseqüent polèmica, que ha posat al punt de mira l’impulsor de la llei, el Ministeri d’Igualtat, que encapçala Irene Montero, va suscitar que el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, es pronunciés, fixant que s’han de limitar les reduccions de condemnes.
Algunes audiències provincials han seguit el criteri del fiscal, mentre que d’altres s’hi han pronunciat en contra. Una de les grans controvèrsies és si, amb la nova llei, el Suprem ha de rebaixar les penes als condemnats de La Manada, cinc joves sevillans que van violar una noia de 18 anys als Sanfermines (Pamplona). Aquest cas és el més paradigmàtic, perquè va ser arran d’aquesta violació grupal que es va impulsar la reforma de la llei.
Mentre que des d’Igualtat es va acusar els jutges de ser “masclistes” per aquestes rebaixes de les condemnes, que han suposat l’excarceració de diversos reus, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va preferir esperar que el Suprem marqués la doctrina que s’havia d’aplicar.
Després de fer-se pública la decisió, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va voler posar en relleu la llei només sí és sí, que el que fa és canviar tot un model de política criminal sobre els delictes contra la llibertat sexual. (...) Més enllà del punitiu, aquesta llei pretén protegir les víctimes”. Per la seva part, la ministra d’Igualtat va insistir a través de les xarxes socials que “la llei és sòlida, combat la impunitat i, sobretot, protegeix totes les víctimes, també les que no denuncien, davant totes les violències. Cal aplicar tota la llei”.