La Vanguardia (Català-1ª edició)
Juana Dolores: “Vull que la gent vegi què és una obra feminista de debò”
Juana Dolores (1992) és una actriu, autora i videoartista del Prat de Llobregat que ha forjat la seva reputació a força de caràcter i una apassionada vocació artística i estètica. Llicenciada per l’Institut del Teatre, de seguida va veure que la seva carrera professional no seguiria el cercle professional català. El seu primer reconeixement va ser el 2020 pel seu poemari Bijuteria i aquell mateix any es va estrenar com a autora teatral amb Juana Dolores: massa diva per a un moviment assembleari. Després de debutar com a videoartista amb Miss Univers, el 2 de desembre presenta la seva segona peça teatral, Hit me if I’m pretty, al Temporada Alta.
Juana Dolores, que es considera una artista militant i diu que ha passat d’una obra gairebé sense pressupost a tenir darrere els productors més importants del país, defineix Hit me if I’m pretty com una obra “feminista, real i bonica”. Va començar a escriure-la després d’una gira per Espanya. “El meu cos es va relaxar, vaig entrar en una depressió molt dura i em vaig començar a medicar”, explica, de manera que “el procés d’escriptura va ser dolorós de debò. Però va ser un dolor diferent del de l’ofici d’escriure. No l’hagués hagut d’acceptar, però vaig decidir fer el projecte, per la precarietat econòmica de la meva professió, en mig d’un dels moments més difícils de la meva vida”. Ara, diu, ha tornat “al camp de batalla”, i es declara “una actriu disposada a ser una nina explosiva als despatxos de polítics i banquers al servei de l’Estat femení”.
Hit me if I’m pretty “és un crit de guerra preciós que he creat d’una cosa tan terrible com el masclisme”, prossegueix, i explica que la seva protagonista és “una princesa-cavaller, triomfant i exitosa, que reclama el que és seu i el que li queda per conquerir des d’una actitud radicalment femenina”. Perquè el seu objectiu ha estat fer una obra clarament feminista i “que la gent vegi què és una obra feminista de debò”.
“He criticat sempre l’art feminista –argumenta– perquè penso que el capitalisme s’ha aprofitat de l’èxit del moviment durant els últims anys. Per tant, m’interessava fer una obra feminista no des de la victimització, ni el drama personal, ni el testimoni, és a dir, una pornografia sentimental obscena que està omplint els teatres de tragèdies personals mal explicades. Jo volia explicar el feminisme des del triomf que implica ser una dona feminista”.