És hora de rectificar

Des de mitjans de desembre, les pàgines de Societat de tots els diaris són un degoteig de casos de violadors, abusadors o maltractadors que veuen rebaixada la seva pena o són directament excarcerats per la interpretació que la justícia fa de la llei del només sí és sí aprovada pel Govern espanyol. La situació està arribant a ser insostenible. Passen els dies i cada cop es coneixen més casos, però el Ministeri d’Igualtat continua sense reaccionar.

Recentment, l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, amb una certa autoritat política i també amb un passat com a jutge, va dir: “No corregir la llei del només sí és sí és supèrbia infantil”. Declaracions que tampoc no han provocat un replantejament des del ministeri que dirigeix Irene Montero. La ministra va tuitejar fa pocs dies que la llei “és sòlida i per això la majoria de tribunals l’apliquen bé i no rebaixen penes”. Segons la seva opinió, hi ha només “una minoria que està plantejant problemes d’aplicació, com va passar amb l’1/2004”, que és la llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. I així continuem.

El primer recurs argumentat per rebaixar la pena a un condemnat va ser revelat per La Vanguardia a finals de novembre. A partir d’aquí, hi ha hagut una vintena d’excarceracions i unes 270 rebaixes de penes. Avui el nostre company Javier Ricou ens explica el cas d’un violador en sèrie de Lleida amb un historial de 17 agressions sexuals que dilluns va recuperar la llibertat quan encara li faltava mig any per complir la condemna. Hi ha informes penitenciaris que alerten sobre l’alta probabilitat que aquest depredador sexual pugui tornar a actuar.

Ningú no dubta de la bona voluntat de l’equip del Ministeri d’Igualtat, a l’hora de redactar la llei, però l’allau de reduccions de pena i excarceracions haurien de portar a una reflexió. És fàcil atribuir la culpa als jutges, però és evident que se’ls ha ofert un instrument que els permet prendre les decisions judicials d’aquesta manera. Abans, no existia. Costa de pensar què estarien dient sectors progressistes si aquesta llei hagués estat aprovada per un govern del PP. Potser aniria bé fer cas al que diu Manuela

Carmena.