La Vanguardia (Català-1ª edició)
Interior creu que l’atacant d’Algesires és un llop solitari desequilibrat
El jutge de l’Audiència Nacional obre una investigació per “gihadisme salafista”
Ferit, després que l’agressor li hagués assestat diversos cops de matxet, el sagristà de l’església de la Palma d’Algesires va córrer unes desenes de metres per provar de fugir. Fins que va caure al mig de la plaça cèntrica de la ciutat. Davant d’ell, l’atacant va subjectar “la catana amb les dues mans, va alçar la mirada al cel i va cridar ‘Al·là’, mentre li clavava una última estocada mortal”. És el relat que fa l’Audiència Nacional, en una interlocutòria a què ha tingut accés La Vanguardia, sobre el final de l’atac a dues esglésies gaditanes a mans de Iassin Kanjaa, el jove marroquí que ja investiguen com un presumpte terrorista gihadista de tall salafista.
A la mateixa plaça on va caure desplomat el sagristà Diego Valencia ahir s’hi van reunir més d’un miler d’habitants d’Algesires per guardar diversos minuts de silenci pel mort. S’hi palpava tensió, després de conèixer-se els detalls escabrosos del que suposa, segons els primers indicis, el primer atac gihadista en temples catòlics a Espanya. A la Unió Europa n’hi ha hagut tres d’aquest tipus des del 2016. Els veïns també van expressar impotència per la impunitat amb què l’atacant es va passejar pels seus carrers, matxet en mà. I desconcert: gairebé ningú no coneixia –ni tan sols de vista– l’arrestat.
Nascut al Marroc el 1997, Iassin Kanjaa es va instal·lar al juny a Algesires. Sobre ell pesava –precisament des d’aquell mateix mes– una ordre d’expulsió per la seva situació irregular que no es va arribar a materialitzar. Ni tenia antecedents –ni a Espanya ni en altres països aliats– ni l’estaven seguint agents de la Comissaria d’Informació, com algun mitjà va publicar. Així, el seu perfil encaixa com un dels més complicats de detectar per als experts en la lluita antiterrorista, que pensen que el detingut ha viscut un procés veloç de radicalització.
La corrala amb dos infrahabitatges en què compartia pis està a pocs metres d’on va iniciar l’atac. Abans que comencés la missa de les 19 hores es va dirigir a la parròquia de San Isidro i va cridar als feligresos reunits que “l’única religió que cal seguir és la religió islàmica”. Després dels improperis se’n va anar. Va tornar a casa seva, es va posar una gel·laba negra i va empunyar un matxet enorme, la
funda del qual va ser trobada –al costat de propaganda gihadista durant els escorcolls de matinada–. I va tornar al temple per agredir de gravetat el sacerdot. Tot va passar en un petit lapse de temps, però no es va aturar fins que la policia el va detenir més tard sense que oposés resistència. Abans va fer una última parada a l’església principal de la ciutat, on va entrar destrossant imatges i espelmes i en va sortir per posar fi a la vida del sagristà. Una dona li va demanar de genolls que no la matés.
Després de la detenció, els primers moviments dels investigadors van consistir a saber si darrere del crim hi havia motivacions religioses o d’un altre tipus. Entre els primers indicis que van trobar convé destacar que, malgrat aturar un “desequilibri mental”, sí que hi ha indicis que es tracta d’un gihadista. Les dades que tenen, ara per ara, els agents encarregats del cas és que es tractaria d’un jove de ràpida autoradicalització de tall gihadista salafista, que ha decidit actuar pel seu compte, sense gairebé preparació prèvia.
Sense connexions, sense planificació prèvia, cosa que impedia,
“Va agafar la catana amb les dues mans, va alçar la mirada al cel i va cridar ‘Al·là’, mentre li clavava una última estocada”
segons expliquen fonts de la investigació, de poder fer una detecció prèvia per evitar-ho. “És gairebé impossible anticiparse a una cosa així”, expliquen els agents experts en lluita antiterrorista.
Des de l’Audiència Nacional ja se segueix, almenys en aquests primers moments, com un cas de llop solitari. O més aviat un “amok”, que guiant-se amb ressentiment actua amb violència. Dimecres a la nit, l’instructor Joaquín Gadea va autoritzar una entrada i escorcoll al domicili a la recerca d’indicis de radicalització i possibles connexions exteriors. La policia va demanar una pròrroga de detenció, per la qual cosa el sospitós no declararà davant el jutge fins dilluns.
El cas més recent viscut a Espanya va ser un altre atac similar el 2021 i que també investiga l’Audiència Nacional. Va ser un atropellament mortal a la població murciana de Torre Pacheco en què van morir dues persones després que un vehicle envaís la calçada i xoqués contra la terrassa d’un bar. Segons fonts jurídiques, un any després de l’esdeveniment l’afer continua sota secret a l’Audiència Nacional i ara per ara es continua investigant com a terrorisme, malgrat les incongruències que ha mostrat l’autor i les sospites que també pateixi un trastorn psíquic, encara que no hi hagi cap antecedent previ sobre això.