La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Advocacia de l’Estat no veu lucre en l’1-O
Els lletrats demanen de rebaixar la inhabilitació de Junqueras a set anys
L’Advocacia de l’Estat va demanar ahir al Tribunal Suprem una rebaixa considerable de les penes d’inhabilitació als líders independentistes condemnats pel procés arran de la reforma del Codi Penal, que va derogar la sedició i va modificar el delicte de malversació. A diferència de la Fiscalia, que no veu motius per rebaixar la inhabilitació dels condemnats per malversació, els serveis jurídics de l’Administració plantegen que la pena vigent d’inhabilitació per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras passi de 13 a 7 anys, quedi reduïda a gairebé a la meitat i en faciliti el retorn a la política institucional el 2026.
El plantejament de l’Advocacia és que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats els líders de l’1-O es correspon amb l’administració deslleial i no pas amb la malversació agreujada (amb ànim de lucre), tesi que sosté la Fiscalia i el mateix jutge d’instrucció de la causa, Pablo Llarena. A més a més, l’Advocacia considera que el delicte de sedició pel qual van ser condemnats tots els indultats ha de ser substituït pel de desordres públics agreujats. En aquest punt coincideix amb la tesi de Llarena.
Per això, per als condemnats per malversació, l’Advocacia sol·licita una revisió de la inhabilitació que preveu un concurs medial entre els delictes d’administració deslleial i desordres públics. En aquesta situació, a més de Junqueras, estan els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i
Dolors Bassa, per als quals demana 6 anys i 9 mesos d’inhabilitació, en lloc de 12.
Per a aquells que no van ser condemnats per malversació, l’Advocacia sol·licita una inhabilitació més curta. Així doncs, per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell demana 6 anys i mig, mentre que per als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, 6 anys i 3 mesos. Per als expresidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, sol·licita 4 anys.
Al seu escrit, els lletrats afirmen que la sentència no va apreciar que els fets “constituïssin una
apropiació, en el sentit de no constituir sostracció de fons amb ànim de lucre propi o per a un tercer”, però “sí que va declarar que els fets constituïen actes de deslleial administració dels fons públics”. “Ni es va practicar en el judici cap prova en aquest sentit, ni es va declarar en la sentència que els fets comesos pels acusats fossin amb ànim de lucre propi ni de tercers, ni amb l’ànim d’obtenir els condemnats per malversació un benefici propi ni aliè, en ocasió d’aquests, per tant els fets objecte de condemna no poden ser subsumits en la conducta d’‘apropiació’ amb ànim de lucre”, expliquen els serveis jurídics de l’Estat. Per contra, entenen que els fets sí que compleixen les exigències del delicte d’administració deslleial vigent perquè “consisteix l’acció sancionada a donar al patrimoni públic que administraven una aplicació pública diferent d’aquella a què estava destinat”.
Quant a la sedició, l’escrit indica que, tot i que els fets condemnats presenten un “abast fins i tot més gran”, després de la derogació s’ha de reconduir cap al de desordres públics agreujats, perquè la sentència va veure provada “l’existència d’una actuació col·lectiva o en grup, la finalitat de la qual era atemptar contra la pau social executant actes de violència o intimidació”. L’escrit destaca la “decisiva participació” de Junqueras perquè hi hagués “actes multitudinaris amb ús d’intimidació i violència en alguns casos, així com ocupació de locals i instal·lacions públiques per impedir el seu normal funcionament (...), que coincidiria amb els elements típics de la conducta tipificada a l’article 557.2 CP”.
La defensa de Carles Puigdemont, per la seva banda, impugnarà els escrits de la Fiscalia i l’Advocacia perquè considera que, segons la jurisprudència europea, no es pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats als fets del 2017, perquè llavors encara no existia.