L’adopció de Sauler Portal

Fa dues setmanes, arran del naixement de Clara Sauler Portal al nou Carnet Jove, em vaig fer ressò de la trajectòria del seu germà gran, el mític Víctor. Segons la biografia oficial, VSP va néixer el 1987 per publicitar les targetes de l’innovador Servei de Caixa Ràpida. En teoria, els seus il·lustres progenitors el van batejar amb dos cognoms reals que, combinats, no portava ningú al cens.

L’endemà de publicar la columna em va contactar el senyor Josep Maria Caire Llauradó per explicar-me un aspecte desconegut dels primers temps del saulerisme. El senyor Caire (l’Hospitalet de Llobregat, 1942) va ser delegat d’oficina de La Caixa –llavors de Pensions, Vellesa i Estalvis– durant 43 anys (1960-2003) al Baixllo, primer a Cornellà i després a l’Hospitalet. M’explica que Víctor Sauler Portal no va ser el primogènit, sinó que el van haver d’adoptar a correcuita per evitar un escàndol.

En realitat, les primeres targetes de Caixa Ràpida es

Les primeres targetes es van expedir amb un altre nom

van expedir a nom de Jordi Casas Pallarès (o Pallàs o Parés, un cognom amb P, la memòria aquí li flaqueja). L’any 1987 el senyor Caire, que llavors dirigia la cèntrica oficina 0039 a la plaça de l’Ajuntament de L’H, va rebre la visita intempestiva d’una senyora que el va amenaçar d’interposar una demanda contra l’entitat de crèdit per usurpar la identitat del seu difunt marit.

El senyor Jordi Casas –aka JCP– feia poc que havia mort en un accident de bicicleta a Corbera i la seva jove vídua no suportava topar amb el seu nom als anuncis. El senyor Caire va entomar la crisi institucional. Va empatitzar amb la desconsolada vídua, a qui va convidar a dinar un parell de vegades per pactar una sortida i, amb mà esquerra, va aconseguir signar un acord que aturés la demanda. El senyor Casas va descansar en pau, la seva vídua va rebre una ploma Montblanc i La Caixa va adoptar Víctor Sauler Portal.