La Vanguardia (Català-1ª edició)
Impossible control d’un violador no rehabilitat i alliberat per la nova llei
Daniel Padial va violar per primera vegada amb 14 anys i suma 17 agressions a dones Se l’excarcera pel ‘només sí és sí’ malgrat els informes sobre l’“alt risc” de reincidència Demanen a Fiscalia i Mossos un seguiment del depredador; difícil, amb la pena c
És un depredador sexual de llibre –ho diuen els informes penitenciaris– i la seva posada en llibertat recent és com un viatge en el temps, una història repetida que al seu dia ja va tenir fatals conseqüències i que ara es tem que pugui tornar a repetir-se.
El violador en sèrie protagonista d’aquesta història (amb un historial de 17 agressions sexuals) es diu Daniel Padial González. Des d’aquest dilluns torna a estar en llibertat. És un d’aquesta vintena de violadors que trepitja el carrer abans del previst –de ben segur que hi haurà més casos en un futur– per la llei del només sí és sí. Ha estat excarcerat a Lleida quan encara li faltava mig any de compliment de condemna.
La por ara, amb Daniel Padial, campant una altra vegada al seu aire, és que torni a passar el que ja
En totes les ocasions que ha quedat lliure ha tornat a agredir; de vegades l’endemà de sortir al carrer
es va viure el 2008. Aquell any, el depredador sexual només va trigar un mes a tornar a violar després de sortir de la presó. Els informes ja van alertar llavors de l’alt risc de reincidència d’aquest agressor sexual. Deien que no estava rehabilitat.
res no ha canviat amb el pas dels anys. El risc que aquest violador en sèrie reincideixi una altra vegada és avui tant o més alt que en la seva última posada en llibertat, el 2008.
L’ordre de la immediata posada en llibertat de Daniel Padial ha estat dictada per l’Audiència de Lleida. D’això només en fa tres dies. Aquest tribunal li ha rebaixat la condemna de 15 anys a 9,5 anys de presó perquè era més beneficiosa per als interessos del reu la llei del només sí és sí que no pas la norma aplicada quan es va dictar la primer pena.
La interlocutòria que ordenava la immediata excarceració d’aquest depredador ha vingut acompanyada, com el 2008, per
una de repetida: “El risc de reincidència és molt alt”. Padial continua sense estar rehabilitat, malgrat els últims 14 anys llargs passats a la presó.
L’excarceració, com no podia ser de cap altra manera, ha causat gran alarma entre els veïns de Lleida, on aquest home, de 37 anys, té fixada la seva residència. És un dels depredadors sexuals més importants de la llista de la crònica negra d’aquesta província.
La Generalitat ja ha comunicat a la Fiscalia i als Mossos l’existència d’aquests informes penitenciaris, que alerten de l’alta probabilitat de reincidència d’aquest reu. Es demana que es posi el focus en aquest violador i, en el cas de la Fiscalia, que es dictin mesures –si
això és possible– com més aviat millor per tal d’evitar que pugui cometre altres agressions sexuals.
Però, es pot fer alguna cosa perquè aquest control recomanat sigui efectiu? Des de la Fiscalia es respon que el condemnat ja ha pagat el seu deute amb la justícia. Padial té en aquests moments total llibertat de moviments i l’únic que té prohibit, per sentència, és acostar-se o comunicar-se amb alguna de les seves 17 víctimes. “Si incomplís aquesta ordre sí que se’l podria detenir de manera immediata i fins i tot ordenar presó”, indiquen des de la Fiscalia. La prohibició cap a les víctimes té una durada, a partir d’ara, de 10 anys, tal com va fixar la sentència.
En aquest cas, malauradament,
no hi ha llibertat vigilada. Aquesta norma encara no havia entrat en vigor quan es va condemnar Daniel Padial el 2010. “Si aquesta llibertat vigilada estigués reflectida en la sentència, seria possible aplicar alguna mesura més estricta de control, però no és així”, es lamenten des de la mateixa Fiscalia.
Els Mossos, que també han estat informats de la posada en llibertat del violador en sèrie no rehabilitat, responen en termes semblants als de la Fiscalia. Un control ferri de tots els moviments de Padial podria ser denunciat si aquest individu veiés vulnerada la seva intimitat. El que se sol fer en aquests casos, indiquen fonts policials, “és elaborar un informe intern i intentar fer un seguiment, no invasiu, dels moviments d’aquesta persona”. És a dir, comprovar on viu, amb qui es relaciona, si té o no feina, estar al corrent per si canvia de domicili... Però poca cosa més. Tenir posades les antenes, sí, tot i que amb molta discreció.
L’historial de delictes sexuals comesos per Daniel Padial González ocupa desenes de folis. Va ser un violador molt precoç, ja que va cometre les primeres agressions amb només 14 anys. Era el 1999, quan va ingressar per primera vegada en un centre de menors, acusat de quatre violacions i altres delictes contra la propietat. Totes les vegades que ha reincidit, va cometre les violacions al cap de pocs dies de quedar en llibertat.
A finals del 2000 es va escapar d’un centre de menors (amb menys vigilància que una presó) on complia pena per aquelles qua
L’única prohibició per a aquest reu és que els pròxims 10 anys no pot comunicar-se ni acostar-se a les víctimes
tre violacions. Només un dia després d’escapar-se, el 28 de novembre del 2000, Padial va cometre una nova agressió sexual. Llavors tenia 15 anys. Dos dies després, va violar una altra dona. A primers de desembre d’aquell any va ser detingut i enviat una altra vegada al centre de menors d’on s’havia escapat.
Un any després li van autoritzar les primeres sortides. Les inicials acompanyat d’educadors, però després ja va començar a sortir sol, sense cap “ombra” que en controlés els moviments. Els quatre mesos (entre el novembre del 2002 i el febrer del 2003) que va gaudir de permisos, va cometre una altra dotzena de violacions. Després ja va passar una llarga temporada tancat, fins al maig del 2008, quan va obtenir una altra vegada la llibertat.
I què va fer? Tornar a violar. Només un mes després de sortir, va agredir sexualment una jove de 16 anys; trenta dies més tard va violar una altra noia, de 17 anys.