La Vanguardia (Català-1ª edició)
Impuls a les unitats forenses per determinar el risc de cada agressor
Igualtat reuneix el comitè de crisi per analitzar els últims assassinats masclistes
La meitat de les dones que van ser assassinades al gener (sis i una nena) havien denunciat. També havien denunciat gairebé un 40% de les 49 víctimes mortals de l’any passat. Les dones confien en l’Estat per a la seva protecció (només fa uns quants anys aquests percentatges no arribaven ni a un 20%), però aquesta protecció no va arribar. Es van quedar soles davant el seu assassí. Què passa? Això és el que intenten determinar els experts i les institucions implicades (avui hi ha una reunió del comitè de crisi al Ministeri de Sanitat).
No és una tasca fàcil, perquè el masclisme està arrelat en la societat, però els camps de millora són molts. Entre d’al
tres, la millora del nivell de risc que s’assigna a una víctima i de què depèn que, quan demana ajuda, tingui una determinada protecció.
Ara aquest nivell de risc s’assigna al sistema VioGén, que aglutina les diferents institucions públiques que tenen competències en matèria de violència masclista i que, tenint en compte el nivell de risc assignat, fa el seguiment i la protecció a les víctimes, i emet avisos, alertes i alarmes quan es detecta alguna incidència o fet que pugui posar en perill la seva integritat.
El problema? Que l’assignació del risc té llacunes. Una prova: de totes les dones assassinades el 2022 i que havien denunciat, només cinc eren al VioGén; una al nivell alt, i la resta, més baix.
Fins ara, l’anàlisi del risc se centra en les dones. És un
qüestionari que fan les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a les víctimes i de què surt un nivell de risc. La declaració de la dona, per tant, és fonamental. El problema és que aquestes dones estan en estat de xoc, i les seves respostes no reflecteixen la realitat.
Des de fa anys s’insisteix en la necessitat que en aquesta avaluació també s’hi inclogui l’agressor, que s’avaluï si ha comès altres agressions, el seu caràcter, el seu entorn... Al cap i a la fi, el que cal dilucidar és si continua maltractant la dona, fins a la mort.
Això ho han de fer els metges forenses i els psicòlegs, però es fa en comptades vegades perquè a les dependències judicials no hi ha recursos, com ha advertit de manera reiterada l’exdelegat del Govern contra la Violència de Gènere Miguel Lorente, que el 2011 va redactar el primer protocol (després actualitzat) en aquest sentit.
El ple extraordinari de l’Observatori contra la Violència de Gènere del CGPJ va acordar a la fi impulsar la creació a tot el territori d’Unitats de Valoració Forense Integral, formades per forenses, psicòlegs i treballadors socials especialitzats, i la posada en marxa d’un protocol de valoració forense urgent del risc en tots els partits judicials.
Una altra de les mesures adoptades al ple de l’Observatori del CGPJ és que l’assistència lletrada a les víctimes sigui obligatòria abans de la interposició formal de la denúncia, una demanda del Consell General de l’Advocacia des de fa anys. Perquè, d’aquesta manera, poden assessorar i acompanyar la víctima en uns moments molt durs, en què la por la tenalla perquè en molts casos l’agressor és el pare dels seus fills, es queda sense casa, sense recursos.
A més a més, se l’informa dels drets que l’assisteixen, i es posa èmfasi en el significat i les conseqüències de les actuacions que es duen a terme, tot això amb un llenguatge clar, senzill i accessible. I per assessorar la víctima a l’hora de presentar la denúncia, perquè moltes vegades la dona fa relats inconnexos per la situació d’estrès en què viu. ●
Les víctimes rebran l’assistència d’un advocat abans de la interposició formal de la denúncia