La Vanguardia (Català-1ª edició)
Retrat del suïcidi a Espanya: 11 al dia, persones de 40 a 65 anys, un 75% homes
El juliol és el mes que més gent es lleva la vida: el del 2021 hi va haver 400 morts
De no parlar del suïcidi a ocupar desenes de pàgines als diaris. La salut mental s’ha convertit després de la pandèmia en un problema social, tot i que aquesta realitat ja hi era des de fa anys, una realitat que no només posa fi a una vida plena de patiment, sinó que deixa entre 15 i 20 persones del seu entorn completament destrossades. El 2021, van morir per aquesta causa 4.003 persones, gairebé el triple que en accidents de trànsit. Però, quin és el perfil del suïcida?, la taxa de suïcidi és més gran a les zones urbanes o en la rurals?, hi ha uns mesos en què se suïciden més persones?, s’està ajudant aquestes persones?
A algunes d’aquestes respostes responen investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam) i de l’Hospital del Mar de Barcelona, que ahir van presentar l’informe de l’evolució del suïcidi a Espanya des del 2000-2021, amb especial interès en el paper que hi va tenir la pandèmia de la covid.
Segons les dades recollides, les taxes de suïcidi no deixen de créixer des de la crisi del 20082014 i, especialment des del 2018 (abans de la pandèmia). El 2021, últimes dades disponibles (l’INE va fer un avanç del primer semestre del 2022), onze persones van morir per suïcido al dia, fet que representa un 6,6% més que el 2018, una cosa
en què va influir clarament la pandèmia.
Qui eren? La gran majoria (tres de cada quatre) eren homes, i la meitat dels morts tenien entre 40 i 65 anys. Aquest grup d’edat el segueixen els més grans de 65 (31%) i els joves adults (13,8%). Els adolescents (entre 10 i 24) representen un 5% dels morts per suïcidi.
Més d’un 87% són espanyols, tot i que s’ha comprovat una tendència creixent de morts per su
ïcidi entre els immigrants, sobretot, durant la pandèmia (va pujar gairebé un 24%). “És el grup més afectat d’aquells durs mesos del 2020”, assenyalen els investigadors (Alejandro de la Torre, investigador principal del Grup d’Investigació en Epidemiologia Psiquiàtrica i Salut Mental de la Universitat Complutense de Madrid; Víctor Pérez, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD); i José Luis Ayuso, catedràtic en Psiquiatria i director del Centre Col·laborador de l’OMS per a Investigació i Formació en Serveis de Salut Mental a la Universitat Autònoma de Madrid).
En relació amb el lloc de residència dels morts, un 32% vivia en capitals de província. Gairebé un quart dels morts vivia en zones rurals (municipis de menys de 10.000 habitants) o municipis urbans d’entre 10.001-50.000 habitants (24,6% i 24,7%, respectivament). La resta vivia en ciutats grans (més de 50.000 habitants, no sent capital de província).
En relació amb la distribució temporal i espacial del suïcidi a Espanya el 2021, s’observa que en pràcticament tots els mesos (excepte el gener i l’agost) hi ha més nombre de persones mortes el 2021 que els anys 2019 i 2020. Així mateix, s’observa el mateix patró estacional que altres anys: un clar augment de la mortalitat per suïcidi els mesos d’estiu. De fet, és el juliol el mes que hi ha un nombre més alt de morts dins el 2021: se superen els 400 morts per suïcidi en un sol mes.
Pel que fa a la distribució geogràfica, les taxes més altes de mortalitat per suïcidi (taxes superiors a 10 per cada 10.0000 habitants) es registren a Galícia (totes les províncies), Astúries, Castella i Lleó (Zamora, Lleó, Palència, Burgos i Àvila), Aragó (Terol i Osca), Catalunya (Girona i Tarragona) i Andalusia (Còrdova, Jaén, Màlaga i Granada). Les que menys, Madrid i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla: l’única explicació que es dona a aquesta circumstància és que hi ha una població més jove.
I amb tot això, què hi podem fer? Els investigadors ho tenen clar. Es necessita amb urgència una estratègia estatal contra el suïcidi, amb recursos que permetin una atenció immediata a les persones amb idees suïcides i que tingui el suport de la societat.
Galícia, Astúries i gran part de Castella i Lleó, Aragó i Catalunya, les zones amb les taxes de suïcidi més altes