Una vida dedicada a la causa del socialisme basc

Militant socialista des de la seva joventut i home de partit, Rodolfo Ares va ser el factòtum del socialisme basc durant el mandat de tres secretaris generals del PSE: Ramón Jáuregui, Nicolás Redondo Terreros i Patxi López. Va ser a l’entesa amb el PNB del lehendakari Ardanza i, anys després, a l’oposició frontal als jeltzales, un cop instal·lats a la via sobiranista d’Ibarretxe. Va enterrar molts companys de militància i, enmig d’un clima terrible, va mirar de buscar el final d’ETA participant en les converses amb la banda terrorista de la primera legislatura de Rodríguez Zapatero. Va ser la mà de dreta de Patxi López quan es va convertir en lehendakari i fins i tot va participar en l’equip de Pedro Sánchez que va intentar la investidura fallida del 2016. Ho va ser tot en el socialisme basc, que ahir va plorar la seva mort als 68 anys.

L’històric socialista basc va morir a Bilbao per les complicacions sorgides durant el tractament d’una malaltia que patia des de feia anys. A la capital biscaïna hi havia arribat sent un nen, procedent de la localitat gallega de Riós. Aquest aspecte biogràfic marcaria la seva militància. Va créixer a Otxarkoaga, un barri obrer construït de manera precària i precipitada per acollir els milers d’immigrants que arribaven de tot Espanya, i va estudiar mestria industrial. El 1977 es va afiliar a la UGT i al PSOE. Sis anys després ja era regidor a Bilbao.

Ares es va foguejar durant una dècada en la política municipal, i va arribar a liderar l’històric socialisme bilbaí. A mitjans dels noranta ja era diputat al Parlament basc i arribava als llocs de comandament del PSE, com a secretari d’organització del PSE comandat per Ramón Jáuregui. Eren els anys dels governs de coalició amb el PNB, que van descarrilar amb el pacte d’Estella, de caire sobiranista. La política basca va entrar en un nou cicle, i també el socialisme basc, ja amb Redondo Terreros al capdavant.

Ares també va ser protagonista en aquell PSE que va provar de treure Ibarretxe d’Ajuria Enea a través de l’entesa amb el popular Jaime Mayor Oreja i amb les eleccions del 2001 com a moment cim. Els anys de més protagonisme per a Ares, tot i això, arribarien amb l’ascens de Patxi López al lideratge del PSE, des del 2003. Els socialistes bascos no feien un pas sense comptar amb el seu beneplàcit. Ares estava en tot i parlava amb tothom, fins i tot va arribar a dialogar amb Batasuna i ETA. Va ser en el context de les converses del 20052006. Aquest intent d’aconseguir un final dialogat de la violència es va truncar amb l’atemptat de la T-4 a Barajas, tot i que va posar els fonaments del final definitiu del terrorisme, ja el 2011.

El polític d’Otxarkoaga també va ser clau en el govern de Patxi López. Va ocupar la cartera d’In

Ares va ser el factòtum dels socialistes bascos amb Ramón Jáuregui, Redondo Terreros i Patxi López

terior, malgrat que en realitat era la mà dreta del primer lehendakari socialista. El seu mandat, no obstant això, va estar esquitxat per diverses polèmiques, amb episodis tan greus com la mort del seguidor de l’Athletic Club Iñigo Cabacas, com a conseqüència d’una càrrega policial de difícil justificació. És potser la taca més gran de la seva trajectòria política, que va enfilar en aquells anys la seva recta final. Una vida dedicada a la causa del Partit Socialista d’Euskadi.

EP