La Vanguardia (Català-1ª edició)
“O alcalde o res; jo no seré el segon de ningú”
Candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona
Jaume Collboni va anunciar dilluns la decisió d’abandonar el govern municipal per preparar l’assalt a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions del 28 de maig. El candidat del PSC assegura en aquesta entrevista que va a totes i amb el seu convenciment, el del partit dels socialistes i el de la Moncloa que les possibilitats d’èxit en són moltes.
Fa uns mesos va dir que acabaria el mandat. A què respon aquest canvi d’opinió?
El meu objectiu és ser el pròxim alcalde i substituir la senyora Colau: i la forma més honesta, coherent i lliure d’explicar les meves propostes, sense alterar el funcionament institucional, era renunciar als càrrecs públics i dedicarme al cent per cent a la campanya. El meu objectiu és ser alcalde o res.
Això vol dir que no s’imagina uns altres quatre anys com a tinent d’alcalde, com a segon?
El meu objectiu no és ser tinent d’alcalde, sinó alcalde. No em presento per ser el segon de ningú. Percebem que la gent vol un canvi, superar un cert desencant i la pèrdua d’autoestima de la ciutat. He acumulat prou experiència, el coneixement de la ciutat i la institució i em sento amb tota l’energia i il·lusió per fer-ho possible. Nosaltres som gent de paraula i, per tant, el funcionament de la institució es mantindrà en una etapa en què les grans decisions del mandat ja estan preses.
Llibertat també per criticar sense embuts l’alcaldessa?
Jo no vull fer una campanya en contra de ningú. Tinc un projecte de ciutat que crec que comparteix la major part de barcelonins, que és coherent amb la història dels alcaldes socialistes. Parlaré dels nous projectes i de les coses que s’han de rectificar perquè no han funcionat.
Què és el primer que rectificaria?
Jo he plantejat una alternativa a les superilles tal com s’estan executant: recuperar el pla d’interiors de l’Eixample. Podem aportar verd urbà sense alterar substancialment el pla Cerdà i això és compatible amb pacificar carrers. El que s’està fent ara no és una superilla i crec que no funcionarà, que no és viable a l’Eixample.
La direcció del partit i la Moncloa estaven al corrent de la seva decisió i la compartien?
Aquesta és una decisió producte d’una reflexió personal i política, compartida amb la direcció del partit, en l’àmbit federal espanyol i en l’àmbit nacional de Catalunya.
En la recta final del mandat han aflorat discrepàncies molt profundes amb els seus socis...
Quan s’ha produït la reactivació de la ciutat, han aflorat divergències: l’aeroport, l’Hermitage, la manera de pacificar els carrers... Però el PSC ha mantingut una estabilitat que, per exemple, els nostres veïns de la plaça Sant Jaume, Junts i ERC, no han sabut preservar. Serveixi això d’avís de què pot passar si els independentistes agafen el control de l’Ajuntament.
Colau i Trias estan alimentant la polarització d’aquestes eleccions: l’alcaldessa d’una banda i l’exalcalde assumint el paper d’anti Colau. On queda Jaume Collboni?
Jo representaré el futur. Ells són protagonistes del passat.
Trias és el passat?
Home, és molt evident.
I Colau, també?
Home, també. Els dos han estat alcaldes, han tingut la seva oportunitat, han fet coses bones i dolentes. Tenen el meu respecte,
Els eixos verds
“El que s’està fent no és una superilla; no és viable a l’Eixample”
Els rivals “Trias té el suport d’un partit liderat per un pròfug de la justícia; ell i Colau són el passat”
però són el passat. El senyor Trias té el suport d’un partit liderat per un pròfug de la justícia que es diu Puigdemont i per una senyora amb problemes amb la justícia que es diu Laura Borràs. La meva pregunta és: un alcalde independentista farà més o menys confiança als inversors internacionals? Tindrà millors o pitjors relacions amb l’Estat? Farà possible que tinguem a la ciutat cimeres com ara la hispano-francesa de fa uns dies? Trias i Colau són la foto del passat i jo faré propostes de futur. Represento la millor tradició dels governs socialistes, però no faré campanya mirant pel retrovisor.
El pròxim alcalde ha de ser el cap de la llista més votada?
El pròxim alcalde de Barcelona ha de guanyar les eleccions, el vot popular, i guanyar l’elecció dins de l’Ajuntament. Però la prèvia és guanyar les eleccions en vots populars.
Serà imprescindible pactar. Vostè està en disposició de pactar amb Trias? O de repetir la fórmula d’aquests quatre anys amb els papers invertits? O de formar un tripartit? Qualsevol d’aquestes tres opcions és possible?
Jo seré un alcalde progressista. El PSC és el partit de la centralitat a Catalunya i podem arribar a acords per articular majories que poden ser de formulació molt diversa. Amb qui no pactaré és amb els extremistes: ni amb Vox ni amb la CUP. Deixem que la gent parli i en funció de l’expressió popular articularem una majoria.