La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una empresa anomenada Windsor
La crisi provocada per Enric perjudica la imatge de marca familiar
Meghan Markle es va referir a la seva família política com the firm, per a sorpresa de la presentadora Oprah Winfrey. No va ser una indiscreció. Tampoc idea seva: el terme el va encunyar Jordi VI, pare d’Elisabet II, quan va dir “No som una família. Som una firma”. Els Windsor funcionen com una companyia sota el segell de la qual treballa una immensa plantilla de secretaris, funcionaris, assessors, majordoms i centenars de treballadors estructurats per departaments anomenats Royal Households, que a l’empresa familiar rebrien el nom de finances, vendes, recursos humans, màrqueting, logística, etc. La ruptura d’Enric amb la família ha generat no només una crisi d’imatge per a tots els seus membres, sinó que ens permet veure amb molta més claredat com cada un fa un paper a l’organigrama i quina és la seva posició al tauler. Isabel Nogueroles és con nsellera en Lideratge i Empre p esa Familiar amb companyies com Henkel, Acciona, Cofidis i Vector com a clients. “Qualsevol que vegi amb atenció la sèrie The Crown trobarà tots els elements d’una empresa familiar: el cognom, la successió, el lideratge, les batalles... La institució de la família empresària és molt rígida i estable. Què passa quan hi ha rivalitats entre els germans? Vens, et busques un soci o tanques. Enric no pot i, ja que en aquesta institució no hi ha un lloc per al segon –la reina Elisabet II va viure una cosa semblant amb la seva germana Margarida–, la seva diàspora vol crear una marca pròpia amb Meghan. Curiosament, a l’empresa hi ha la figura del monarca, aquell fundador que no acaba d’anar-se’n i fins i tot deixant la gestió en mans dels seus fills continua prenent decisions. Això debilita el seu successor, com li ha passat a Carles III. Amb la crisi d’Enric, el patrimoni familiar no està en perill, però sí el llegat i lal iimatge de marca”. AArancha Mielgo, doctora een Comercialització i Investigació de Mercats a la Universitat CEU San Pablo assenyala també l’immens negoci que la marca Windsor genera al seu voltant, de marxandatge a turisme o venda de diaris, i que no troba equivalència en
cap altra monarquia.
Emma Roig, periodista espanyola i col·laboradora de Vanity Fair, fa dècades que és a Londres seguint les tribulacions de la família reial i troba molts paral·lelismes amb les nissagues empresarials: “Els working royals són els membres de la família reial que representen la corona. No tenen salari però sí accés al fons Sovereign Grant, que es fa servir per cobrir les seves necessitats d’habitatge. Com que no disposa d’un salari propi, poden sorgir conductes inapropiades, com va passar amb certs negocis del príncep Andreu i Sarah Ferguson. Ara, els Sussex disposen de diners propis”. Uns ingressos a costa de la imatge de la família. “Enric ha aixecat la cortina i veiem les canonades. Carles III s’enfronta amb 74 anys a batalles que abans eren exclusivament internes”. Com quan un membre de la nissaga abandona la junta directiva i esbomba misèries privades.
Dolores Buendía del Cid, ad