La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona, capital del país Savall
L’Ajuntament es compromet a trobar una seu per a la Fundació del mestre
arcelona tenia pendent fer un pas endavant en el reconeixement de Jordi Savall i per fi s’ha decidit a vincular-se a la dimensió de la seva figura. La tasca d’investigació i divulgació musical del que és un dels músics més influents del món ha tingut curiosament més acollida institucional a França al llarg de les dècades –pels seus incomparables enregistraments del barroc francès– que al seu propi país, tot i ser un gran ambaixador del patrimoni musical renaixentista espanyol.
Així ha estat fins avui, almenys, dia que el ple del Consell Municipal de l’Ajuntament preveu aprovar una declaració institucional que reconeix la dimensió de la seva obra i impulsa la decisió de cedir una seu física i espiritual a la seva Fundació de Música Antiga. Barcelona es veu amb l’obligació moral de mantenir a la ciutat el seu llegat i es compromet a cedir-li un espai emblemàtic de titularitat municipal. Un lloc on la Fundació pugui desenvolupar les seves activitats, tant d’investigació històrica i musicològica, com l’artística amb les seves dues orquestres i dos cors.
Conscients que “el mandat s’esgota”, el regidor del grup municipal de Junts, Joan Rodríguez Portell, ha impulsat aquesta declaració que ha estat ben rebuda per part de la resta de grups i especialment pel mateix govern municipal; el sisè tinent d’alcalde, Jordi Martí, ja havia sostingut converses informals en aquest sentit que ara veu ratificades.
“Es tracta que Savall pugui tenir un espai que li doni l’entitat que mereix més enllà de les col·laboracions i actuacions a L’Auditori o el Liceu –afirma Rodríguez Portell–. Hem de posar en relleu la seva tasca i propiciar una estabilitat per a les seves formacions, un espai on puguin mantenir el nivell d’excel·lència, i que perduri quan ell ja no hi sigui, com passa amb Pau Casals al Vendrell”.
Que la Fundació CIMA (Centre d’Investigació de Música Antiga) i la seva vintena de treballadors tinguin una seu “que no sigui l’actual piset a Bellaterra sinó un espai a Barcelona té tot el sentit”, assegura Martí. “Sobretot quan Savall, per edat, anirà deixant l’activitat artística. Aquest patrimoni intangible haurà de poder quedar-se a Barcelona. El paper fonamental de l’Ajuntament ha de ser el de trobar un lloc, mentre que el finançament de l’activitat ha de venir de la Generalitat”, afegeix.
Va ser l’agost del 2021 quan, amb motiu del seu 80è aniversari, Savall va expressar a La Vanguardia el seu somni de comptar amb una fundació a Barcelona, “de la mateixa manera que existeix la Tàpies”, va dir. El mestre pensava en un espai que acollís el seu arxiu –un llegat de més de 55 anys– i li permetés fer assajos, activitats, classes magistrals, rodes de premsa... i conservar el seu llegat intangible.
El problema és que no pot tractar-se d’un lloc qualsevol. Trobar una nau al Poblenou no seria difícil, però es requereix un espai de cert valor patrimonial, si fos possible d’un període vinculat a la música antiga o barroca i amb bona acústica. I fins i tot proper a la capella de Santa Àgueda o el Tinell, on Savall ha preparat discos i concerts.
La llista pot ser llarga, si s’hi afegeixen llocs que no necessària
Els grups municipals aproven avui una declaració institucional per impulsar aquesta iniciativa
El Palau del Lloctinent, Sant Felip Neri o el monestir de Pedralbes són llocs que s’han estudiat com a seu
ment són de titularitat municipal, indica Martí, per a qui la primera opció indiscutible continua sent el Palau del Lloctinent. Abans acollia l’arxiu de la Corona d’Aragó i que el Govern central considera emblemàtic i es resisteix a cedir. “L’Estat rondina, però aquest palau té un ús petit per part del ministeri; no els seria difícil cedir unes estances”, diu Martí.
Per a Julià Cabrerizo, president del Consell de Mecenatge de CIMA i assessor d’Urbanime i Mobilitat del Ajuntament, la feina començarà quan es constitueixi una comissió amb responsables del Govern, de l’Ajuntament i CIMA per fer una prospecció d’immobles. Una de les millors apostes seria Sant Felip Neri, que no només depèn del bisbat sinó del prior de l’ordre dels felipons, encara que aquí l’Ajuntament podria arribar a un quid pro quo com ha fet amb les clarisses del monestir de Pedralbes: s’encarrega del manteniment de l’edifici a canvi que el lloc s’obri a l’activitat pública. Sant Felip Neri necessita, això sí, una rehabilitació que l’Ajuntament estaria disposat a assumir, ja que d’altra banda li interessa reactivar la plaça. Com a església barroca seria la millor opció, per la seva acústica –la Fundació Montserrat Torrent ha aconseguit que se’n rehabilités l’ orgue– i a més el monestir està sense ús.
Aquest nou acord municipal podria servir per desencallar alguna d’aquestes opcions, o estudiar-ne d’altres de menys adients, com ara el mateix monestir de Pedralbes o, ja al final de la Rambla, les Drassanes, on Savall ha celebrat concerts i presentacions, si bé depèn de la Diputació.