La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sense García Lorca no s’entendria la música d’avui”
Pasión Vega (Madrid, 1976) ha volgut aprofundir en les arrels musicals de García Lorca reinterpretant alguns dels seus poemes més cèlebres ( La leyenda del tiempo, La tarara, Romance de la pena negra, Pequeño vals vienés...). I de doble manera: amb un concert escènic dins la gira Lorca sonoro i amb un àlbum del mateix títol. Avui la cantant els presenta al Palau de la Música (21 h) al festival Guitar Bcn.
Com neix el projecte?
Al llarg de la meva carrera Lorca hi ha estat. Al seu dia vaig col·laborar amb la bailaora Rocío Molina, amb qui vam fer alguna peça de Federico; després, en alguns dels meus concerts, jo havia rescatat La tarara; i també un altre espectacle que es deia Dos pianos con Pasión i que vaig fer amb dos pianistes clàssics malaguenys en què vam tocar algunes cançons populars seves. El 2019 em demanen una col·laboració per fer el 18 d’agost per a un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil a través de la figura de Federico. Eren només uns minuts, en un parc a Alfacar, a prop d’on es creu que el van assassinar. Vaig agafar poemes ja musicats, com el de Javier Ruibal a Por tu amor me duele el aire, o el de Leonard Cohen a Pequeño vals vienés. I els vaig entrellaçar amb poemes i textos seus.
Quin en va ser el resultat?
Bé, però aquella nit em vaig quedar molt pensativa, i també els dies següents, perquè vaig
veure que allà hi havia sorgit una màgia, una cosa molt especial. Hi havia hagut tal emoció en aquell acte que em vaig adonar que havia de rescatar més cançons. Vaig parlar amb el meu director musical, Jacob Sureda, i li vaig dir que havíem d’anar treballant sobre algunes cançons, i ja veurem si les gravem o no. I també em va agradar molt el concepte i la naturalitat amb què havíem treballat fins aleshores aquelles cançons, és a dir, ens vam asseure a piano i veu, després vam decidir fer una base de piano, contrabaix i percussió i hi vam treballar.
Es veu això dalt de l’escenari?
Crec que la sensació que de vegades estableix el públic quan veu el concert és que està mirant per un espiell petitó una cosa molt íntima i molt profunda. I d’altra banda, hi ha un diàleg entre els textos, perquè en escena hi ha l’actor Víctor Clavijo amb mi, que interpreta, explica, recita i fins i tot actua amb diferents personatges. En escena, a més, hi haurà tres músics, Jacob Sureda al piano, percussió i contrabaix.
És un acostament respec
tuós, transgressor?
Els referents hi són, no els hem esborrat, sinó que volíem fer com una col·lecció d’aquelles cançons, que a mi particularment em semblen imprescindibles i de completa actualitat, per la seva temàtica, i també pel seu arrelament en la nostra cultura. Sense ell, sense les seves cançons no s’entendria la música d’avui.
I també l’actualitat del ma
Estrena barcelonina
La intèrpret presenta avui al Palau de la Música ‘Lorca sonoro’ dins del Guitar Bcn
teix García Lorca?
Sempre està d’actualitat; la mateixa figura de Lorca és un referent important per a la llibertat, i també per a la llibertat individual, la de la recerca d’estimar a qui volem estimar o de pensar com vulguem.
Com li agradaria que sortís qui la vingui a escoltar i veure?
Emocionat d’alegria. Ell era molt alegre i vital: es deia que quan entrava en un lloc, no feia ni fred ni calor, feia Federico,
perquè tenia un imant formidable, molt carisma... una cosa que continua pervivint. ● 15% desc m te Club Va guardia