La Vanguardia (Català-1ª edició)
Retrat (desencaixat) de dama
Tár
Direcció: Todd Field
Intèrprets: Cate Blanchett, Nina Hoss, Mark Strong
Producció: EUA, 2022. 158 m. Drama. ★★★★
Dues hores i mitja llargues de presència constant de Cate Blanchett A la pantalla. Els incondicionals estem de sort. L’actriu australiana present en cada pla, en cada escena, a casa segon de Tár, de Todd Field, director d’aquesta impactant i subtil Jocs secrets (2016), que torna al cinema després d’un hiat de més de tres anys allunyat de les càmeres.
Aquest retrat de Lydia Tár (Blanchett) també és impactant i subtil. Directora d’orquestra de música clàssica de currículum impressionant, sobre la qual, en el pinacle de la fama, hi ha la sospita d’abús de poder, corrupció i manipulació. Un retrat gens maniqueu; desmesurat i complex alhora. Si busquéssim un equivalent en art, un diria que és com un retrat signat per Lucien Freud, per allò que té de desencaixat i cruel.
Un simpatitza, d’entrada, amb aquesta dona triomfadora. No perquè sigui dona, no; Field és més hàbil que això, i se centra en el fonamental: en els secrets del seu ego desfermat. M’agrada aquesta dona perquè la interpreta Blanchett, sí, i perquè traspua encant i determinació. Encant en la tradició de Leonard Bernstein, per exemple, a qui la mateixa Tár considera el seu mestre. Hi veiem el món de Tár des dels ulls de Tár, i el que no entra en el seu camp de visió, ni hi és. Sentim les seves disquisicions sobre art i música: meravelloses. Però arriba un moment en què la vida deixa de ser perfecta al seu voltant.
Sense adonar-nos-en, ens veiem arrossegats per una espiral d’esdeveniments, aparentment desmanegats, que ens instal·len en una tensió culpabilitzada: la temuda lletjor enmig de la bellesa que Tár proclama amb la seva actitud vital. El resultat, pel que sembla, d’un joc brut de poder que la va acorralant. Tár podria significar perfectament el tercer Oscar per a Blanchett. Amb el que això implica per moments de desmesura i exageració –empunya la batuta com una majorette, per exemple–, però també de lliurament i determinació, i la determinació –cega, si pot ser– triomfa als Oscars.