Azàrenka i les preguntes polítiques

Sembla mentida com la bielorussa Azàrenka ha de suportar la hipocresia d’una societat que és incapaç d’anar més enllà d’unes possibles declaracions polítiques que causin polèmica. Som davant d’una esportista que ha estat número u del món. Davant d’una dona que va superar una depressió havent de lluitar contra si mateixa per no derrotar-se i deixar el tennis. Que va ser mare i això no ha estat obstacle perquè als 33 anys gairebé aconsegueix la final de l’Open d’Austràlia, contra Elena Rybakina. Va tenir les seves possibilitats, però no va ser possible.

Em costa entendre com, tenint davant aquesta dona de què tots podríem aprendre moltes coses –de les seves experiències com a persona i com a esportista–, se l’aclapara amb preguntes polítiques. Preguntes que, lamentablement, fossin les que fossin, no aportarien res per solucionar el problema de la invasió de Rússia a Ucraïna. Quin gran nivell periodístic que té el professional, per anomenar-lo d’alguna manera, que va voler que es pronunciés sobre l’actitud del pare de Djokovic. Què pretenen? És que em costa d’entendre-ho. La pobra dona ha provat d’explicar que ella no entrarà en polèmiques.

Segurament Azàrenka, quan es lleva cada dia, vol donar el millor de si mateixa. Arribar on ha arribat, remuntar des d’on ha remuntat, ser mare i tornar a les pistes segurament amb més il·lusió. Com és que, tenint-la a l’altre costat del micròfon, el periodista no ha aprofundit en la seva trajectòria, en les seves experiències? Amb la de temes que hi ha pel mig. Per què no es queda amb la seva primera declaració, on va reclamar públicament la pau? És clar que, en la mesura que un s’acosta a la mediocritat, l’única manera d’enriquir-se és a través del soroll. Sabent a més que respostes a aquest tipus de preguntes només comporten polèmica perquè, encara que

És molt trist veure que davant de cada tema una mica polèmic que sorgeix només sabem respondre des de la ideologia

vulguis ser molt clar, com ho va ser ella defensant la pau, cadascú va interpretar el que la seva ideologia li exigia. Perquè és molt trist veure que, davant de cada tema una mica polèmic que sorgeix, només sabem respondre des de la ideologia. La ideologia sempre és capaç de superar el sentit comú. Si soc d’un bàndol o d’una identitat determinada, la meva resposta serà d’acord amb la meva posició. Resulta que una gran majoria de la població vam sucumbir a un Mundial disputat en un país on no es respecten les més mínimes llibertats. Hi van ser els estats, les multinacionals, els jugadorassos, tota la premsa possible com xaiets agenollats davant del senyor, els diners. En canvi, una dona exemplar s’ha de sentir acorralada, després d’haver-la apartat del dret d’exercir la professió que ha escollit, perquè el dirigent d’un país aliat del seu país que deu estar guillat ha atacat un país veí. Viktoria, ni els responguis, ves amb Leo a gaudir tot el que puguis de l’altre Leo, i sigues feliç, perquè aquesta gent no sap ni què pregunta. Si de cas, digue-li: “Cállate bobo”.