La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça s’esgota
El Reial Madrid s’emporta el clàssic europeu després d’aclaparar els blaugrana a l’últim quart (23-14) i ser superior a la pròrroga
Al Barça se li va escapar el liderat de l’Eurolliga o potser el va deixar escapar ell mateix. Les lectures del clàssic són lliures, però l’únic que és indiscutible és que la victòria es va quedar al WiZink Center i manté el Reial Madrid al vagó davanter. I els blaugrana perden, incapaços de lligar una nova victòria contra els blancs per culpa d’un mal últim quart (23-14) i una pròrroga en què els va faltar més sacrifici per evitar la desfeta.
El Barça va creure que podria trencar aviat el partit, com havia fet en alguns dels seus últims enfrontaments amb el màxim rival. Contra un oponent una mica sense nord, incapaç de mirar un altre jugador que no fos Tavares, els blaugrana van anar percudint a poc a poc i eixamplant les diferències fins al 6-18 que va elevar Laprovittola amb un triple (minut 7). La lluita pel rebot, la clau que els dos entrenadors havien subratllat en la prèvia, estava igualada, una bona notícia per a l’equip de Jasikevicius davant la superioritat del seu rival en aquest apartat.
Però el Barça va ser incapaç de culminar la seva obra en el que semblava un gran primer quart. La irrupció de Deck va fer molt mal al joc interior blaugrana. L’argentí va carregar ràpidament Sanli de faltes i amb un tir lliure addicional tancava el primer envit amb un 10-2 de parcial per al Madrid, que gairebé igualava les forces (16-20).
Hi va haver més nervis en el segon parcial, per molt que el marcador acabés sent gairebé calcat al primer. El Barça va començar a perdre massa pilotes – se’n van anar amb onze pèrdues als vestidors–, però el seu encert en el triple li permetia tenir a ratlla el Reial Madrid, que davant el 7/15 del seu rival en el primer temps amb prou feines va oposar un paupèrrim 2/10. Satoransky i Abrines, redefinint el manual del tirador, deixaven el seu segell.
Els problemes de faltes dels seus homes alts van obligar Jasikevicius a comptar amb el jove Nnaji, que va ser clarament el que millor va saber aturar Tavares durant aquells minuts, a més d’adornar-se amb una esmaixada espectacular al cèrcol blanc, amb què deixava la seva carta de presentació. La d’un jugador que no para de créixer. La resposta la donava Musa, capaç d’anotar de totes les maneres, cosa que permetia als de Chus Mateo impedir l’escapada blaugrana. També Rudy posava de la seva part, a la pista i a fora, demanant amb furor el suport de la grada del WiZink.
Els blaugrana van contenir les
El Barça va estar fi en els triples i va guanyar el rebot però va gestionar el tram final de manera calamitosa
Deck, Llull, amb 15 punts en l’últim quart, i Musa, amb 9 en el temps extra, van executar el rival
escomeses blanques en el tercer parcial i fins i tot van malgastar un tir per firmar la màxima de la nit. Els de Jasikevicius semblaven tenir-ho tot sota control, però entre Deck i sobretot un Llull en estat de gràcia, que va firmar 15 punts en l’últim quart, van girar el clàssic com un mitjó. Amb prou feines hi havia resposta en el Barça, amb un Mirotic una mica matusser, però el vendaval blanc es va frenar i les males decisions de tots dos en les últimes possessions van dibuixar una pròrroga.
En els cinc minuts extra, amb els blaugrana sumant pèrdues (25 al final), Musa va emergir amb nou punts per sentenciar un rival que només va despertar quan ho tenia tot perdut. La derrota accentua la irregularitat d’un Barça incapaç d’agafar velocitat de creuer aquesta temporada.