La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llardén afirma que l’H2Med impulsarà Espanya com a potència energètica
El president d’Enagás demana un esforç tecnològic per abaratir l’hidrogen verd
La guerra a Ucraïna ha canviat l’equilibri geopolític energètic i Espanya té una situació privilegiada, van coincidir el president d’Enagás, Antonio Llardén, i la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, en un cicle sobre la crisi energètica a Europa celebrat ahir al Cercle d’Economia. En aquest nou context, Llardén va destacar que l’H2Med, que transportarà hidrogen verd entre Espanya i França, impulsarà el país com a potència energètica i serà clau per complir els objectius de descarbonització
marcats per la UE. El consum d’hidrogen a Espanya podria arribar al milió de tones el 2030, va continuar Llardén. El país tindria, a més, capacitat per exportar entre mig i un milió d’aquest material a través de l’H2Med aquell any, una cosa que, unida a la producció prevista a Portugal, permetria transportar des d’Espanya dos milions de tones d’hidrogen verd a l’any. S’estima que aquesta quantitat representi un 10% de l’hidrogen verd total consumit per la UE. El 2050 es preveu que un 20% de tota l’energia a Europa serà hidrogen renovable. La interconnexió de l’H2Med entre Barcelona i Marsella “té tot el sentit”, va defensar Llardén.
Ara bé, el directiu va demanar alhora un esforç tecnològic i d’escala per abaratir l’hidrogen verd, ja que ara el seu preu és excessiu. Aquesta font d’energia renovable és el triple de cara que l’hidrogen gris –va remarcar–, per tant, “el repte fonamental és de preu”. La nova generació d’electrolitzadors amb què s’investiga avui dia podria abaratir, va dir, el preu.
Per la seva banda, Corredor va posar el focus en la regulació que haurà de comportar l’augment de producció i ús de l’hidrogen verd. Així doncs, va subratllar que un dels problemes és “la destinació final, per què el fas servir”, i que els petits i mitjans productors elèctrics no tenen la capacitat econòmica de tenir un electrolitzat, per tant, s’utilitza electricitat per generar hidrogen.
En aquest sentit, va explicar que Red Eléctrica –una de les filials de Redeia– només pot fer inversions en infraestructures elèctriques neutrals i que comptar amb un electrolitzador neutral per donar servei a aquests productors seria una opció perquè puguin fer servir els excedents elèctrics de les fonts renovables.
En tot cas, aquesta opció encara s’ha de regular, va assenyalar Corredor, i va demanar que es creïn normatives en temes com l’energia offshore o les bateries. “Tot el sector necessita la regulació, perquè hi ha molta inversió que està pendent” que hi hagi seguretat jurídica, va concloure.
Durant el debat, que va moderar la vicepresidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, tant Llardén com Corredor van defensar un canvi en el mecanisme de fixació de preus de l’electricitat com el que estudia la UE, basat en l’excepció ibèrica promoguda per Espanya.