La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un pacte migratori amb fòrceps
L’Europarlament aprova el pacte de Migració i Asil en una votació ajustada
La Unió Europea és més a prop de tancar un capítol de la seva història recent. El Parlament Europeu va aprovar ahir el pacte de Migració i Asil després d’un llarg i complex procés legislatiu, en el qual algunes lleis van ser aprovades amb resultats ajustats que van portar el suspens fins a l’últim minut.
Gairebé nou anys després de la crisi dels refugiats, –que va enverinar tant les relacions entre els països, alhora que va alimentar l’ascens de l’extrema dreta–, el pacte migratori ja és pràcticament una realitat, a falta que el ratifiquin els estats, previsiblement, a final de mes. El procés ha estat ardu per als legisladors: des que la Comissió proposés el pacte ha estat diverses vegades a punt de descarrilar, amb diversos bloquejos, sobretot entre els estats, però va accelerar a final de l’any passat amb un principi d’acord de les institucions europees (Consell, Parlament i Comissió).
A l’Eurocambra una gran part dels eurodiputats assumeix que el pacte no és perfecte, però també hi ha la percepció que l’actual tancades i així afavorir-ne la tornada en cas que se’ls negui l’estatus de refugiat.
L’acord també estableix un principi de solidaritat obligatòria pel qual tots els països hauran de contribuir d’una manera o d’una altra a la gestió de l’arribada de migrants. Els estats membres s’hauran de repartir un nombre determinat de persones. Es ressituaran entre els Vint-i-set com a mínim 30.000 persones a l’any, però no estaran obligats a això. Els països que s’hi neguin podran contribuir amb 20.000 euros a l’any per sol·licitant d’asil o bé amb la tramesa de material i equipament al país d’arribada.
També es reaccionarà de la mateixa manera en cas d’una gran arribada inesperada. Malgrat que l’Eurocambra sempre ha demanat quotes obligatòries d’acollida en cas de crisi, per als estats mai no ha estat una opció.
Ara faltarà l’últim tràmit, el dels estats. Malgrat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen va defen
Polònia ja ha advertit que no pensa aplicar la nova legislació malgrat l’aprovació
sar l’acord, no tots els països hi estan conformes. El primer ministre polonès, Donald Tusk, ja ha avanÁat que no aplicarà l’acord (el país ja hi va votar en contra, quan governava la ultradreta del PiS). “Trobarem maneres de protegir Polònia del mecanisme de reubicació”, va assegurar amb referència a la mesura que obliga a compartir l’acollida de refugiats.
Tusk, que va ser president del Consell Europeu entre el 2015 i el 2019, sempre s’ha oposat a les quotes. Dos mesos abans de les eleccions al Parlament Europeu, en les quals la qüestió de la migració s’ha convertit en un debat tòxic al seu país, Tusk vol mantenir la mateixa línia dura. Malgrat les peticions del Partit Popular Europeu, els eurodiputats del partit polonès van mantenir el seu rebuig ahir. Una vegada entri en vigor, l’haurà d’aplicar, però si s’hi nega, Brussel·les pot obrir un procediment d’infracció al país i, en última instància, acabar davant la justícia europea.
Els últims dies abans de la votació les negociacions entre els partits han estat un formiguer de reunions i propostes. Malgrat que hi havia un principi d’acord, ningú no volia donar per assegurada la llum verda. Per diferents motius, el pacte ha estat criticat per l’extrema dreta, el grup d’Els Verds i l’Esquerra. Precisament, alguns d’aquests últims van aplaudir els activistes que van irrompre a l’hemicicle cridant “el pacte mata, vota no”, fins que se’ls va obligar a marxar.
No és un pacte que entusiasmi ningú, però la por a l’extrema dreta també es va prioritzar en la votació. Amb unes enquestes a l’alÁa a les pròximes eleccions, els principals grups temien que, si fracassava, el rèdit que podia treure seria molt més gran. ●