Adeu al cineasta dels amors impossibles

Jaime de Armiñán va morir dimarts a Madrid als 97 anys després de patir una llarga malaltia

quez, Paco Rabal, Fernando Rey, Concha Velasco... Els grans actors del cinema espanyol van protagonitzar moltes de les pel·lícules d’Armiò·n, cosa que atorgava notorietat al seu cinema. Va ser un favor mutu, perquè molts d’ells van aconseguir reconeixements internacionals gràcies als papers que els va oferir el director.

Hi va haver molts personatges marginats pels quals el cineasta va sentir predilecció: “Els éssers marginals són molt més interessants que no pas els normals. Dramàticament i psicològicament ofereixen grans possibilitats narratives”, explicava en una entrevista concedida a La Vanguardia

el 1986 amb motiu de l’estrena a Barcelona de La hora bruja.

El director va escriure el guió d’aquesta pel·lícula a Sitges quan era jurat del festival de cinema fantàstic. Havia demanat els matins lliures per reelaborar el guió sobre una parella, Paco Rabal i Concha Velasco, que recorre els pobles oferint espectacles de màgia. “Situant els personatges en un ambient realista que alhora té molt de màgic, hi ha més riquesa”. Rabal i Velasco van guanyar els premis d’interpretació a la Seminci.

El cinema d’Armiò·n es va mantenir en cartellera durant els vuitanta. Després el realitzador va tornar a televisió per dirigir sèries de gran èxit com ara Juncal

(1988) o Una gloria nacional

(1993), totes dues amb Paco Rabal com a protagonista. També va presentar alguns títols cinematogràfics interessants com ara El palomo cojo ( 1995). Va rodar la seva última pel·lícula, 14, Fabian Road, el 2008, amb Ana Torrent i Ángela Molina.

Els últims anys ha estat allunyat de la vida pública per la seva malaltia, però Armiò·n deixa com a llegat el seu cinema, reflex d’un temps de la història d’Espanya i de la idiosincràsia de l’espanyol. ●