La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Masters per a la reconciliació
Rahm llança missatges a Augusta
va picar realment fort.
Cridant quan picava, el manacorí va anar ajustant la dreta. I va observar com el gegant li responia de l’altre banda. I es va dir que potser, és possible, perquè no, les probabilitats creixen amb els dies, torni a les pistes en les pròximes jornades. I seria just a Barcelona, allà on s’ha imposat en dotze ocasions, ningú no hi ha guanyat tant abans, és improbable que algú faci el mateix algun dia.
(Ara per ara, Alcaraz, absent aquests dies a Montecarlo per culpa d’un problema muscular a l’avantbraÁ, suma dos títols.)
I els afortunats que vam poder contemplar-lo altre cop, escèptics alguns, ja que ja van uns quants interruptus –el manacorí amb prou feines ha jugat tres partits aquest any, a part de l’exhibició amb Alcaraz a Las Vegas–, sentim, als descansos, com Nadal analitzava el seu joc i la pesadesa de les pilotes, i vam veure com manipulava l’empunyadura i estenia la tovallola a la jardinera i alineava les ampolletes sobre l’argila, tota la litúrgia que perdura i no passarà mai. ●
El campió sempre és l’home a seguir a Augusta, i Jon Rahm n’ha gaudit. Malgrat que ha dinamitat definitivament el món del golf amb el seu pas al LIV, el basc ha lluït un somriure perenne en els seus dies d’entrenament abans de l’assalt al seu segon Masters, el primer major de l’any, que comenÁa avui a l’estat de Geòrgia.
El lleó de Barrika compartia ahir els seus últims forats abans de l’inici del torneig amb Sergio García i José María Olaz·bal, amb qui forma el trio espanyol que enfilarà els carrers de l’Augusta National. Dimarts, com a campió, patrocinava el sopar dels campions. I esclar, amb una amanida de txangurro, una mitjana a la graella i un turbot al pil-pil va ajudar a suavitzar les coses en les arenes movedisses per les quals fa mesos que transiten molts golfistes.
Els rumors sobre la fructificació de l’acord que permeti a tothom competir (i viure) en pau es multipliquen, però l’entesa no arriba per cap costat, ni tan sols en la setmana del Masters, marcada en vermell pels dos bàndols. I no fa falta ser gaire despert per veure com Rahm no para de fer pressió perquè el LIV, que tan bé li paga, hi posi de la seva part. Fa uns dies admetia que allargar els tornejos a 72 forats –un dels molts desacords– ajudaria. I, a la sala de premsa d’Augusta, repetia frases com “continuo estimant el PGA Tour” i “trobo a faltar jugar en molts camps”. Qui tingui orelles que hi senti.
Però aquesta setmana no va de guerres, va de vestir-se de verd. Tant per a Rahm com per als altres 88 jugadors que competiran per la jaqueta més preuada del món. El repte del basc no és fàcil. Ningú no repeteix títol des del 2002, quan ho va aconseguir Tiger Woods. L’exnúmero u del món, encara frenat per innombrables problemes físics, no s’ha volgut perdre la cita i assegura que està a punt per competir pel seu sisè Masters encara que en les seves comptades aparicions en els últims mesos no hagi alimentat l’esperanÁa.
Entre la llarga nòmina de favorits, cal destacar dos noms. Un, el de Scottie Scheffler, millor jugador del rànquing, en un gran moment de forma. Un altre, el de Rory McIlroy, que continua provant de completar el Grand Slam. ●
El basc advoca per la pau en el golf en un Masters en què Tiger Woods torna a ser una incògnita