La Vanguardia (Català-1ª edició)
Guantánamo, presó eterna
La presó més cara i secreta del món continua oberta dues dècades després
En aquest vol xàrter organitzat pel Pentàgon, hi van familiars de les víctimes de l’11 de Setembre, advocats, jutges, militars, membres d’oenagés, estudiants de dret i quatre periodistes. Embarquen amb ells la sensació d’injustícia i disfunció, el cansament, la desesperació i una maleta plena de dubtes: de què han servit dues dècades de tortures, abusos i detencions indefinides en nom de
Camino a Guantánamo,
la revenja? Qui ha vençut en la guerra contra el terror? Quan acabarà aquest capítol negre de la història dels Estats Units?
L’avió s’enlaira a la base de la força aèria Andrews, a Maryland, i es dirigeix cap al Carib. Les pròximes tres hores, rodejarà l’espai aeri de Cuba per entrar a l’illa pel sud-est. A Guantánamo, els espera una experiència preparada al detall per convence’ls que en aquest forat legal impera la llei. El motiu oficial del viatge és el començament de la 50a audiència prejudicial del cas de més alt nivell als tribunals militars que va instal·lar en aquesta badia l’administració de George Bush després de l’11-S: el que té previst jutjar, en l’optimista escenari que algun dia arribi a judici, els autors intel·lectuals de l’atemptat més gran de la història dels EUA.
Tot i això, el control de les selfies fetes durant la seva estada, la prohibició de visitar la presó més cara del món, la necessitat constant d’un escorta per moure’s per la base naval i la falta de transparència davant les seves preguntes els demostraran que el que veritablement impera no és la llei federal, ni la Constitució, ni tan sols el dret internacional, sinó el secretisme.
Des que hi van arribar el 2002 els primers vint presos, han passat per aquesta presó 780 homes, gairebé tots musulmans. Avui en queden retinguts una trentena. La majoria han estat alliberats a altres països després de passar anys detinguts arbitràriament i sense càrrecs, i torturats amb total impunitat en aquests llimbs jurídics a 3.000 quilòmetres del Tribunal Suprem a Washington. Tan sols onze han estat condemnats en les comissions militars, que acumulen anys de retards i litigació; els altres continuen en espera d’una acusació formal o en fase prejudicial, o llestos per ser alliberats quan un tercer país els aculli.
Mantenir aquesta presó costa uns 500 milions de dòlars a l’any i, tot i que una majoria de nordamericans voldria tancar-la, res no sembla indicar que hagi de passar aviat. Les Nacions Unides van demanar-ne la clausura per primera vegada el 2006. Al final de l’administració de Bush, 540 presos van ser alliberats sense
El centre de detenció a la base naval dels EUA a Cuba ha acollit 780 presos durant dues dècades
La majoria de presos han estat alliberats després d’anys sense càrrecs i només onze hi han estat condemnats
càrrecs i transferits a altres països, però l’expresident es va negar a tancar-la. El seu segon dia a la Casa Blanca, Barack Obama va signar el 2009 una ordre executiva per buidar i clausurar la presó al cap d’un any. Tot i que va aconseguir transferir 200 presos més, va fracassar per la impossibilitat d’arribar a acords amb els països d’origen. Al seu segon mandat, va provar de traslladar els judicis a territori dels Estats Units, però va topar amb el bloqueig dels republicans al Congrés.
Després va arribar Donald Trump, que va prometre mantenir-la oberta i omplir-la d’“homes dolents” i va arribar a proposar d’enviar-hi els malalts de coronavirus i els immigrants indocumentats. Tampoc no va passar: durant la seva presidèn