La Vanguardia (Català-1ª edició)
La direcció i la militància socialista reclamen a Sánchez que no dimiteixi
El comitè federal culmina al carrer amb un clam unànime de suport al president
“Aquests crits s’han hagut de sentir a la Moncloa”, confiaven alguns dirigents socialistes davant de la multitud de militants i simpatitzants que s’aplegaven a les portes de Ferraz, al migdia d’ahir, que reclamaven que Pedro Sánchez no dimiteixi com a president del Govern espanyol. “Pedro, queda’t!”, clamava el carrer, on va culminar el comitè federal del PSOE entre petons, abraçades i llàgrimes.
La vicepresidenta primera del Govern espanyol i vicesecretària general del PSOE, la sevillana María Jesús Montero –cridada a assumir la direcció de l’Executiu en funcions si Sánchez anuncia demà dilluns la seva dimissió– es va fondre en una abraçada amb els concentrats davant de la seu federal del partit a Madrid, core
“President, queda’t!”, diu Montero; “Aquests crits s’han hagut de sentir a la Moncloa”, confien a Ferraz
jant els seus mateixos lemes.
Igual que altres ministres, que no van poder evitar plorar d’emoció en vista de la imperiosa demanda de la militància de base: “Pedro, no ens abandonis!”.
La distància entre el carrer de Ferraz i el palau de la Moncloa, on viu Sánchez, és de tot just tres quilòmetres. Massa, en tot cas, perquè des d’allà se sentís la reclamació de la militància socialista, la mateixa que va tornar a Sánchez les regnes del partit el juny del 2017, després d’haver estat defenestrat per tot l’establishment del PSOE vuit mesos abans.
Però de segur que el ressò de la demanda va arribar nítidament al president, sigui on sigui. “Esperem que l’ajudi a prendre una decisió”, van concloure a Ferraz, mentre mantenen els dits encreuats en espera de saber, dilluns, el “veredicte” de Sánchez sobre el seu futur, i el d’aquesta incerta legislatura en curs.
“President, queda’t. Pedro, queda’t. Estem amb tu!”. Aquest va ser el “missatge rotund” amb què Montero, en absència de
Sánchez per primera vegada en els seus intensos mandats, va iniciar el discurs davant el comitè federal, en un ambient de commoció i incertesa mentre milers de militants i simpatitzants ja s’havien aplegat a les portes de Ferraz des de primera hora del matí, malgrat la pluja i el fred.
No es recordava tanta agitació i inquietud, dins i fora de la seu del PSOE, des de l’1 d’octubre del 2016, quan el més convuls comitè federal va acabar forçant la dimissió de Sánchez com a secretari general, per negar-se a investir Mariano Rajoy i provar de bastir una majoria de govern alternativa, impensable en aquell moment per a les forces vives del PSOE.