La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cor dolgut dels líders
Alguns polítics europeus han viscut l’impacte de l’exacerbació en els atacs a la família o les seves activitats privades
Pedro Sánchez revelarà demà si dimiteix o no, però probablement les raons profundes de la seva decisió no quedaran diàfanes. En el destí que es donarà a si mateix el socialista que governa des del juny del 2018 hi haurà una dosi d’estratègia política, combinada amb inquietud per les diligències judicials contra la seva dona, Begoña Gómez. Però hi ha un altre gran ingredient: l’impacte en els governants de l’exacerbació d’atacs per part dels seus adversaris, sobretot quan els atacs es refereixen a la parella, la família o les activitats privades. Hem vist a Europa casos de polítics que s’han vist en situacions amb aquests elements.
És el cas de la presidenta de la República d’Eslovàquia, Zuzana Caputová, advocada liberal i ecologista elegida l’abril del 2019, que va decidir no optar a un segon mandat. El juny del 2023 Caputová va anunciar que, “per consideració envers la família”, no es presentaria a les eleccions presidencials previstes per a la primavera d’aquest any. L’ambient polític s’havia crispat brutalment –i així continua avui dia– per la voluntat del socialdemòcrata populista Robert Fico de tornar a ser primer ministre, cosa que va aconseguir en els comicis legislatius de l’octubre. Des d’aleshores Fico ha orientat la política exterior cap a posicions prorusses i hostils a Brussel·les.
A la campanya i ja després com a primer ministre, Fico ha atacat la presidenta: sense aportar cap evidència, la qualifica d’“agent dels Estats Units”. Caputová, mare de dues filles, va dir que no es presentaria a la reelecció a causa de l’assetjament i amenaces de mort que rep. Les eleccions presidencials es van celebrar el 7 d’abril i va resultar guanyador Peter Pellegrini –un aliat de Fico–, que succeirà Caputová en la direcció de l’Estat el 15 de juny.
A l’Hongria que es preparava per a les eleccions legislatives de l’abril del 2022 sis partits de l’oposició van consensuar un candidat comú per intentar derrotar el primer ministre ultraconservador, Viktor Orbán, que feia aleshores onze anys consecutius que es mantenia en el poder. Van apostar per Péter Márki-Zay, un polític independent, alcalde d’una petita ciutat, conservador, catòlic i pare de set fills, un perfil que van considerar una bona carta contra Orbán, que no el podria atacar per aquell cantó. Tot i això, la greixada propaganda electoral de Fidesz, el partit del primer ministre, i els potents mitjans de comunicació afins, van presentar Márki-Zay com una marioneta superposant la seva fe religiosa a un referèndum sobre qüestions LGBTQ que el Govern hongarès va programar per al mateix dia de les eleccions. Finalment, per moltes i diverses raons, entre les quals l’inici de la guerra russa contra Ucraïna,
Viktor Orbán va tornar a guanyar a les urnes.
A Finlàndia, on regna un clima polític respectuós, l’estiu del 2022 un vídeo d’una activitat privada de l’aleshores primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin, revelat per un tabloide, va fer aflorar missatges de natura masclista i es va posar en dubte la seva aptitud per al càrrec.
Marin tenia 36 anys i ballava en una festa amb amics. En el vídeo algú deia “la colla de la farina”, cosa que va ser interpretat com una al·lusió a la cocaïna. En vista de les exigències de l’oposició (conservadors i ultradreta) i dels seus socis de govern, Marin es va fer un test de drogues, el resultat del qual va ser negatiu.
La líder finlandesa va aparèixer contrita en una roda de premsa a Hèlsinki en què va reivindicar el dret a ballar i a divertir-se, i va acabar superant aquella crisi. L’abril del 2023 el Partit Socialdemòcrata va perdre les eleccions i Sanna Marin va sortir d’escena, però ningú no ho atribueix a aquell episodi anterior. ●
L’eslovaca Caputová va renunciar a la reelecció com a cap de l’Estat per l’agressivitat del primer ministre
La premier finlandesa Marin i l’opositor hongarès Márki-Zay van rebre invectives per temes personals