D’Itàlia a Bèlgica

El festeig No soc un romàntic clàssic. Una bogeria per amor? Potser ho va ser anar a Romania jo sol”

“Sense proposar-m’ho, en un transbordament vaig ser més d’una hora en territori espanyol”

Resa?

Sí, i llegeixo la Bíblia de vegades, però la meva vida no depèn d’això. M’ajuda. He passat temporades al monestir de Poblet, però separo les creences de l’esfera pública.

Algun sant o verge als quals tingui una devoció especial?

No tinc una icona personal, però sí dues verges a casa. Vaig fer una conferència a la Universitat de Lovaina i em van pagar amb una verge. L’altra és la del Collell.

Quins records té del Collell, on va estudiar intern?

Molt bons. Vaig anar-hi amb nou anys i en vaig sortir abans del batxillerat. Fas amics que són la teva família, encara ens trobem. Aprens a resistir. Quan vaig entrar a la presó a Alemanya, vaig pensar “he tornat al Collell”. De fet, la cel·la era millor, amb calefacció, vidres dobles, televisió, aigua calenta.

La cabellera és per l’accident? Es va dir, però no. Tinc cicatrius, però els cabells llargs m’agraden. La meva àvia em deia “amb aquests cabells sembles un beatle”. I jo, contentíssim, era el grup que m’agradava. Mira, ja no els tinc tan llargs. no romàntic en termes clàssics. Això de vegades costa d’entendre. Home, potser viatjar a Romania sol, en aquells trens, sigui una mica una bogeria d’amor, no?

Com s’han organitzat aquests anys amb la seva dona, les nenes?

El mèrit és d’ella, ho ha carregat tot a les espatlles perquè les nenes visquessin amb normalitat viatjar, teníem dues cases. Estic no només agraït, sinó admirat.

Com es defineix?

Em miro al mirall i veig aquell noi d’Amer, les mateixes inquietuds.

Quin és el seu lema vital?

Recordo que, aquelles nits a l’obrador de la pastisseria, amb el meu pare discutíem sobre moltes coses, per exemple la cristiandat, i al final tot es resumeix a estimar els altres com a tu mateix. Posar-te en la pell de l’altre, perquè allà hi ha una part de raó i de veritat. ●