La Vanguardia (Català-1ª edició)
Després de l’ensurt de PISA
La demografia jugarà a favor del sistema educatiu els pròxims anys gràcies al descens de la natalitat. Menys alumnes permet esponjar les aules i donar un respir als professors, que, d’altra banda, formen part d’una plantilla més nombrosa que mai. Aquestes dades apunten a un escenari favorable a una educació de més qualitat, que impossibiliti informacions com les de l’informe PISA.
La realitat és que el sistema educatiu es troba davant un dels reptes més difícils: més alumnes que mai dins del sistema (l’abandonament ha caigut del 30% al 14% en uns anys) i amb més necessitats especials (per pobresa o dificultats d’aprenentatge o discapacitat). En aquest context, PISA ha fet vessar el got. En el procés d’un canvi curricular, les famílies comencen a desconfiar de l’escola. cola que inclogui tothom i no deixi ningú a l’estacada. Això implica no només presència d’alumnes vulnerables a l’aula, sinó donar-los els recursos que necessiten. Els objectius són inclusió i equitat. Els recursos finits requereixen prioritzar entre la diversitat d’objectius possibles: personal educatiu i sanitari (infermera, psicòleg, logopedes, més cuidadors), codocència, gratuïtat en la primera etapa infantil, aules d’acollida, reforç escolar, classes extraescolars per als més vulnerables, avançar en el pacte contra la segregació impulsat pel Síndic de Greuges...
La caiguda de resultats dels alumnes catalans ja es va detectar el 2016, abans de la pandèmia. El descens va ser augmentat amb el temps, però fins a PISA, que situa Catalunya a la cua d’Espanya i Europa, no s’ha reaccionat. El grup d’experts, constituït pel Govern, va demanar a l’administració que doni pautes clares i que tingui el suport de la inspecció per aconseguir millores, especialment en matemàtiques i lectura. Van recomanar atendre la lectoescriptura, la comprensió lectora en totes les etapes, reforç, formació de mestres. Així mateix, en el procés de transformació dels currículums que impliquen una nova manera d’ensenyar, demanen de no fer servir metodologies pedagògiques que no tinguin evidències científiques. I reforçar el català a l’escola. En definitiva, que l’administració es converteixi en un far orientador i actuï amb més determinació.
L’escola busca la manera de conciliar la doble missió de preservar l’atenció dels nens, molt minvada per les pantalles, i prepararlos en competència digital. L’hàbit lector, que fomenta l’esperit crític, se n’ha ressentit. Així les coses, irrompen les intel·ligències artificials. Com cal ensenyar? Aquest és un debat que arriba fins a la universitat, obligada també a repensar sobre la docència.
Catalunya és una de les autonomies que menys inverteix en educació, malgrat l’augment de 16 15 13 12 10 7,0 6,6 6,2 5,8 5,4 5,0
FONT: 2020 2021
Milions d’euros 2022 pressupost d’aquests últims anys. El sector educatiu reclama passar del 4,50% al 6% del PIB el 2029. S’arrossega un dèficit d’infraestructures de què ja no es parla. Milers de nens han passat la seva escolarització en barracons (encara s’hi mantenen un miler), les escoles no estan climatitzades i la inversió ha estat inexistent als tallers i laboratoris dels instituts de formació professional (FP). Els partits polítics van subscriure el juny del 2023 el pacte per l’educació, fet que mostra que no són lluny d’una visió compartida. Falta saber les prioritats i, sobretot, les renúncies que suposen.