La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hi ha res pitjor que Trump? Sí!
La mesura de la demència que té el món polític és que un pensa amb nostàlgia en antigues caricatures de l’extrema dreta com l’expresident nord-americà George W. Bush i el seu vicepresident, Dick Darth Vader Cheney, tots dos avui detractors implacables de Donald Trump.
El que em pregunto és si arribarà el dia que també recordarem Trump com un exemple de moderació, bon gust i seny. Ho dic pensant en la congressista republicana Marjorie Taylor Greene. No sabeu qui és Marjorie Taylor Greene? Doncs ja toca, perquè Trump ha reconegut que la té a la “llista” de possibles candidats a la vicepresidència per a les eleccions generals del novembre.
O sigui, un dia no gaire llunyà aquest personatge es podria convertir en la primera dona que ocupa la presidència del que continua sent de bon tros el país més influent de la Terra. Qui és? La definirem primer en termes generals.
Penseu en tot el pitjor de la política, allò que ha portat un home tan bregat com Pedro Sánchez a sentir tant de fàstic que diu que està pensant de deixar-la. Penseu en la ignorància, la vulgaritat, el cinisme, les mentides, el desvergonyiment i la irresponsabilitat que defineixen el discurs polític de la dreta dels Estats Units i que cada dia encomana més països. Penseu en el principi de guanyar per guanyar que defineix tant l’esquerra com la dreta a tot arreu, com si es tractés d’un esport, però un esport sense regles on tot s’hi val. Penseu en tot això, afegiu al còctel una ampolla de vodka, esquitxeu-lo amb cocaïna i esteroides, poseu heavy metal com a música de fons ( Paranoid de Black Sabbath, potser), i el resultat, senyores i senyors: Marjorie Taylor Greene.
Abans d’entrar en detalls, surto al pas dels o les que em podrien acusar de masclista. És precisament perquè crec en el principi de la igualtat de gènere que li dono avui l’oportunitat a una dona de col·locar-se al costat dels homes, sempre homes, que tinc el costum d’identificar com els idiotes i malvats de la terra. Confesso que he pecat de sexisme en no haver-ho fet abans.
I encara que soc dels que intueixen que si les dones manessin viuríem en un món on l’empatia, la finor i la pau s’imposarien a la barbàrie que ha definit gran part de la nostra espècie durant el llarg regne del patriarcat, crec que per responsabilitat i esperit crític he de qüestionar els meus instints i almenys tenir en compte la possibilitat que hi hagi excepcions a la regla.
Taylor Greene, de 49 anys, en seria una. Més trumpista que Trump, gairebé igual d’adorada per les masses MAGA (“Make
America Great Again”), Taylor Greene va ser elegida per a la Cambra de Representants el 2021 després d’una campanya en la qual les pancartes omplien el seu estat de Geòrgia amb fotos d’ella posant a l’estil Rambo amb un fusell semiautomàtic AR-15. Com a part de la seva crida als votants va penjar vídeos a les xarxes socials en els quals se la veia perseguint i insultant un supervivent antiarmes de la matança de l’escola de Parkland el 2019 (sí, amb un AR-15), en què van morir 17 persones.
Taylor Greene no només està favor de posar fi a totes les lleis que restringeixen la venda d’armes de foc, també de prohibir l’avortament en totes les circumstàncies i abandonar totes les mesures destinades a frenar el canvi climàtic. Ofereix arengues cada dia contra els immigrants il·legals “violadors”, contra activistes negres que defineix com a “terroristes” i contra tots els seus rivals polítics, començant pel president Joseph Biden, que, segons ella, són comunistes i pedòfils. Poc coherent, diguéssim, dona suport a les matances israelianes a Gaza, però va declarar durant un incendi forestal a Califòrnia que havia estat provocat per làsers espacials jueus.
Coneguda últimament com a Moscow Marjorie, defensa la guerra de Putin a Ucraïna, repetint dins del Congrés la propaganda russa que el Govern ucraïnès és nazi. Defensora de la tesi que l’OTAN va ser la causa de la guerra, l’“enviada especial de Vladímir Putin al Congrés dels Estats Units”, segons un rival demòcrata, declara que “el Govern d’Ucraïna està atacant cristians. El Govern d’Ucraïna està executant capellans. Rússia no ho fa, això”.
Quan David Cameron, ex primer ministre i actual titular d’Exteriors britànic, va criticar la posició prorussa de la congressista, la seva resposta, molt fidel al seu estil, va ser: “Cameron em pot besar el cul”.
No és cap sorpresa que s’hagi convertit en ídol de la televisió estatal russa, on se la descriu entre altres coses com “una bellesa de dona”. Fa un parell de setmanes es va adreçar a Florida a un públic de fidels que corejaven “Putin! Putin!” mentre ella denunciava els intents del Congrés on serveix d’aprovar ajuda militar a Ucraïna. Després de l’èxit de la moció aquesta setmana, Taylor Greene ha demanat el cap del líder del seu partit, el president republicà de la Cambra de Representants i fervent trumpista Mike Johnson.
Realment hi ha possibilitat que aquest personatge arribi a ser vicepresidenta dels Estats Units? Bé, Trump sempre en diu meravelles, ja que no té seguidora o seguidor més incondicional, i no ha negat que pensa seriosament en ella com a candidata. El principal argument en contra no és que Taylor Greene estigui per tancar, sinó que la devoció que inspira al món MAGA és tal que amenaçaria de prendre-li tot el focus d’atenció a Trump, amb un narcisisme que no admet rivals.
Si hagués d’apostar, diria que Trump no triarà Taylor Greene. Però si hagués hagut d’apostar el 2016, no hauria arriscat ni un cèntim que Trump seria el candidat presidencial republicà, o que després venceria a Hillary Clinton. Ni tampoc no m’hauria imaginat, després de la seva derrota electoral el 2020 i la invasió del Congrés del 6 de gener del 2021, que tornaria no només a presentar-se a les eleccions presidencials, sinó que avui seria el favorit per guanyar-les.
Així doncs, no és descartable que el disbarat més gran de la història de la democràcia als Estats Units, o en qualsevol lloc, se superi. Vaig escriure en la meva primera columna del 2024 que el meu principal desig per al bé del món era que Trump es morís. Ja no n’estic tan segur. ●
Penseu en la ignorància, la vulgaritat, el cinisme, les mentides, el desvergonyiment i la irresponsabilitat