Les Canàries tenen un límit, encara que els polítics no ho sàpiguen

Fins a dues hores de cua a la carretera han de suportar cada dia els residents de l’illa de Tenerife per poder arribar a la feina pels embussos de la TF-5 mentre que a Lanzarote cada dia es tanquen platges per abocaments al mar d’aigües residuals no depurades.

A Gran Canària, les dunes de Maspalomas pateixen tot l’any el pas de centenars de turistes que n’alteren la conservació, i Fuerteventura té constantment talls d’aigua de boca per falta d’infraestructura.

A La Graciosa, de només 29 quilòmetres quadrats i amb una població de 800 habitants que es multiplica amb el turisme, la gestió dels residus és el seu problema. A les illes verdes –La Gomera, La Palma i El Hierro–, per la seva banda, es queixen de la falta de serveis que els obliga a traslladar-se a les illes de la capital per assistir a un especialista mèdic.

Vuit illes que són vuit destinacions turístiques amb problemes diferents derivats d’una mateixa causa: la falta de gestió davant l’arribada de milions de visitants cada any a les Canàries. Malgrat les diferències, totes les illes es van unir dissabte, 20 d’abril, en unes manifestacions massives sota el crit que les Canàries tenen un límit i l’exigència de revisar el model turístic i impedir la construcció de nous llits.

El 2023 van arribar a les illes 16,2 milions de persones, quatre milions més que fa 10 anys. Tot i això, les infraestructures i els serveis no han crescut al mateix ritme, fet que ha causat un dèficit que afecta el benestar dels illencs. A la recepció dels turistes cal afegir-hi el fort creixement poblaci

El 2023 van arribar a les illes 16,2 milions de persones, quatre milions més que fa deu anys

onal, en gran part a causa de l’arribada de mà d’obra per treballar al sector, de gairebé un 30% en 20 anys (500.000 persones, 300.000 a Tenerife), sense que les administracions hagin sabut donar resposta i no per falta de recursos: l’IGIC (impost de les illes semblant a l’IVA) de l’activitat turística genera a l’any 3.500 milions d’euros.

El problema de l’habitatge, igual com passa en altres zones d’Espanya com ara Catalunya o les Balears, és comú a les vuit illes i la principal preocupació dels canaris com es va evidenciar a les mobilitzacions. La pressió del lloguer vacacional, sobretot per mitjà dels grans tenidors, està expulsant moltes persones dels seus barris i ha fet que augmenti el preu del lloguer. A les capitals és impossible trobar-hi un habitatge en arrendament per sota dels 900 o 1.000 euros al mes, quan els sous a les Canàries són dels més baixos d’Espanya i la regió lidera la taxa de treballadors amb el salari mínim interprofessional (SMI).

No hi ha habitatge i no se’n construeix. A les Canàries, la mitjana de construcció d’habitatges és de 3.000 a l’any, quan se n’haurien d’edificar, segons el Banc d’Espanya, uns 11.000 per donar resposta a la demanda. Els estrangers en compren el 30%, mentre que milers de cases han sortit del sector residencial per

El problema de l’habitatge és comú a les vuit illes i és la preocupació principal dels canaris