La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nicea, un concili que va canviar l’Església
El 2025 se celebrarà el 1.700è aniversari del concili de Nicea, el primer concili ecumènic de l’Església, celebrat pocs anys després de la despenalització del cristianisme, a iniciativa del mateix emperador Constantí.
El concili de Nicea va ser convocat l’any 325 per afrontar dos problemes: en el pla doctrinal, la controvèrsia suscitada per la predicació del sacerdot Arri a Alexandria i, en el pla pràctic, la unificació de la data de la Pasqua entre les comunitats cristianes.
El cristianisme, al llarg dels segles, s’ha confrontat amb preguntes clau sobre el Misteri de Déu, de Jesucrist i de la salvació de l’home. La primera d’aquestes planteja com s’articula l’afirmació d’un sol Déu, seguint la fe d’Israel, amb la realitat divina de Jesucrist i de l’Esperit Sant. És el que comunament es coneix com el Misteri de la Trinitat. Al llarg de la història de l’Església, fins i tot abans de Nicea, han aparegut solucions a aquesta qüestió que han tendit a dissoldre la paradoxa, i que han estat rebutjades com a heretgies.
En el seu cas, Arri buscava distingir el Pare i el Fill, però per això presentava el Fill com a subordinat al Pare, com una criatura divina, un déu intermedi, creat del no-res en un determinat moment, abans de la creació, i que més tard s’hauria encarnat en Jesucrist.
La predicació d’Arri no només el va enfrontar al seu bisbe Alexandre, sinó que va remoure les aigües de les diverses escoles teològiques, fonamentalment a l’Orient cristià, fins al punt que l’emperador Constantí, amb l’ajuda del seu conseller en matèries eclesiàstiques, el bisbe Osi de Còrdova, va decidir resoldre-les en un concili, això és, una reunió de bisbes les decisions dels quals es dirigirien a tota l’Església. Per això, és considerat el primer concili “ecumènic” (universal). En aquest cas, gaudiria de la supervisió i protecció del mateix emperador, com a mostra de la política eclesial constantiniana.
A la primavera del 325 es van reunir a Nicea, a l’actual Turquia, entorn de 300 bisbes, la immensa majoria d’Orient, i es va elaborar un credo, una fórmula de fe que volia ser incompatible amb la doctrina atribuïda a Arri i els seus seguidors, ja que es va veure que l’afirmació de la Bíblia no era suficient per rebatre els arguments d’aquests. El credo de Nicea afirma que el Fill no ha estat creat, sinó engendrat del Pare, i que és “de la mateixa substància” que el Pare, “consubstancial” a ell.
A més, el concili va establir la celebració de la Pasqua el diumenge després de la primera lluna plena de primavera. També van ser aprovades una sèrie de regles, o cànons, que contribuirien a formar una base per a l’organització de l’Església.
A Nicea es va consolidar clarament la unitat entre el Fill i el Pare, però no es va abordar la distinció entre ells. Aquest flanc va suposar el començament d’una llarga i dramàtica controvèrsia, en què van intervenir molts altres factors, que no es va apaivagar fins a la celebració del concili de Constantinoble del 381, considerat avui com el segon concili ecumènic i que, entre altres coses, va reformular el credo de Nicea, per arribar a la versió que bàsicament avui es recita a la missa.
Pot semblar-nos que el concili de Nicea va afrontar un tema allunyat de la vida quotidiana dels creients, però realment va posar en perill el món cristià durant decennis. Si Jesucrist, el Salvador, no és plenament Déu, quina classe de salvació ens ofereix? Perquè el Salvador pogués regalar la plena comunió amb Déu als éssers humans, havia de ser el veritable Déu (i veritable home), com va defensar sant Atanasi, successor d’Alexandre com a bisbe d’Alexandria, i acèrrim defensor de la fe de Nicea. Un déu “a mitges” no transforma totalment la vida.
Amb motiu d’aquest centenari, el món acadèmic cristià està fent nombroses iniciatives, incloent publicacions i congressos, implicant diferents disciplines i confessions cristianes.
A Barcelona, l’Ateneu Universitari
Les causes: la controvèrsia arriana i la data de la Pasqua
Va establir la Pasqua el diumenge després de la primera lluna plena de primavera
Sant Pacià (AUSP), la institució acadèmica de l’Església a Catalunya, acaba d’organitzar la primera part del congrés “Concili de Nicea (325): Història i recepció”. El 18 i 19 d’abril s’ha aspirat a afrontar la història del concili, de la controvèrsia doctrinal i de les qüestions pràctiques, aconseguint oferir un retrat actualitzat i la possibilitat de reflexionar posant en joc no només els especialistes, sinó també el gran públic.
Ara correspon preparar la segona i última part, que tindrà lloc el febrer del 2025, i pretendrà afrontar també qüestions més actuals, vinculades a la recepció del concili.