El cervantista feliç Mor el catedràtic i acadèmic Francisco Rico als 81 anys

Francisco Rico és un d’aquells mestres que continua la tradició dels grans humanistes, escrutador d’aquell petit món de l’home que és universal i constant des d’abans de l’altra globalització, l’econòmica”, escrivia el 2004 el periodista Josep Massot en un perfil sobre el catedràtic i acadèmic mort ahir en la vigília del seu 82è aniversari a Sant Cugat del Vallès, la població on residia des dels anys seixanta. Nascut a Barcelona el 1942, l’il·lustre filòleg estava retirat de la vida acadèmica des de feia un parell d’anys, a causa d’un significatiu deteriorament de la seva salut.

Rico va dedicar la seva passió lletraferida a estudiar en profunditat l’obra de Miguel de Cervantes. Fruit d’aquesta especialitat, en què va esdevenir un referent, va ser el responsable de l’edició crítica del Quixot que va publicar la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) amb motiu del quart centenari de la publicació. Aquí va dirigir un equip de gairebé un centenar d’especialistes. També va ser el responsable de l’edició del Quixot apòcrif, el d’Avellaneda. “El Quixot és l’únic llibre d’Occident que ha estat best-seller tots els dies de la seva vida. Una cosa així no la van aconseguir ni Calderón ni Shakespeare ni Dant”, assegurava.

Rico va insistir als seus estudis a desmitificar l’obra cabdal de Cervantes, subratllant que es tractava d’una obra farcida d’hu

Francisco Rico va ser durant mig segle un professor de literatura insubstituïble a la universitat espanyola (primer a la UB i després, de manera consolidada, a la UAB). Deixeble de José Manuel Blecua i de Martí de Riquer, va aprendre d’ells el rigor filològic en l’edició dels textos literaris, la meticulositat en la història i la crítica literàries i l’afany de combatre amb la saviesa i el bon gust per la literatura, per les literatures. Era acadèmic de diverses institucions i, per sobre de qualsevol d’elles, de la RAE, on va prendre possessió el 4 de juny del 1987 amb un discurs titulat “Lázaro de Tormes y la novela”, que va contestar Fernando Lázaro Carreter, de qui Rico confessava el 2004 que “al llarg de quaranta anys, he tingut en Fernando entre un pare i un germà: amic, guia, fibló, interlocutor, còmplice...”.

Les tasques universitàries, acadèmiques i editorials de Rico són una geografia de fronteres molt àmplies. Catedràtic de Literatures Medievals de la UAB, va aten

Des de jove, Rico es va moure en altres àmbits no estrictament universitaris, on practicava la seva passió per la literatura amb gran desimboltura. Són els temps de Gabriel Ferrater, Carlos Barral o Jaime Gil de Biedma. Passada la quarantena, l’escepticisme va prendre el seu lloc just i en aquell camí van aparèixer altres amistats: Jesús Aguirre, Juan Benet o Javier Marías, que el va convertir en personatge.

Recorro molt parcialment el seu currículum. Enlluernava per la seva erudició el seu llibre El pequeño mundo del hombre (1970), erudició posada al servei d’una vella tesi, de substrat grec, segons la qual l’home és un microcosmos, inserit en un altre que s’escapa del seu govern. El recorregut de Rico anava de l’edat mitjana al segle d’or. Aquell mateix any apareixia La novela picaresca y el punto de vista, on posava en relleu que no només coneixia el que li havien ensenyat Riquer i Blecua, sinó que estava atent a la nova crítica literària francesa, oferint una “altra lectura” del llibre del 1554.

La volença per Lazarillo de Tormes va engegantir uns anys després amb la seva edició de la novel·la i la publicació de Problemas del “Lazarillo”, on confessava que el seu estudi era “més atent a apuntar problemes que confiat a resoldre’ls”. Breve biblioteca de autores españoles (1990) posa de manifest la seva perenne voluntat d’acostar el clàssic al contemporani. El

Les tasques acadèmiques de Rico són una geografia de fronteres molt àmplies

sueño del humanismo (1993) és un llibre que amaga la intrahistòria dels seus treballs. I al cim de tota bona fortuna els seus estudis i edicions del Quixot, fins a convertir-los en el Quixot de Francisco Rico. L’excepcional historiador, crític i filòleg ha mort. La seva obra s’estendrà llargament. “April is the cruellest month”.