La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alizzz, de ‘Castefa’ als Grammy
“al principi un ordinador i dos altaveus, sonava bastant malament, els enregistraments tenien un reverb estrany, com de metall, perquè les parets no eren aptes per a un estudi”. A l’interior es colava el soroll dels motors de camions, “en moltes preses hi ha soroll de martells”, i encara així allà era on venien a gravar Juanes, la Mala Rodríguez o Pucho. “La meitat d’El madrileño el vaig fer aquí, i sonava fatal, però ja sabia els errors que em podia comportar, i les coses sonaven”.
Va ser el 2011 quan Cristian va muntar el campament per desenvolupar la seva pròpia música després de la feina que tenia com a consultor tecnològic i programador. Després de descobrir la música electrònica en festivals com el Fib o el Sónar, l’ordinador va enfosquir les sis cordes, el britpop i el grunge, una música que sempre l’ha acompanyat i que ara
Cristian Quirante viu i treballa a la localitat del Baix Llobregat
A l’esquerra, la casa que el seu avi va construir quan va arribar de Granada
A dalt a la dreta, la cimentera de Vallcarca, una zona castigada pel progrés. ressorgeix al seu nou disc, “deixo els sintes de costat i torno a sonar a banda”, tot i que amb el seu propi toc electrònic. “El so està molt produït, vull que tot soni contundent i eufòric, que és el que a mi em dona l’electrònica”.
La següent parada requereix travessar el centre de Castelldefels, una ciutat de 65.000 habitants que amb prou feines en tenia 2.000 en els anys quaranta, quan el besavi granadí d’Alizzz va arribar a la ciutat en la postguerra, estaven buscant el seu pare i va haver d’escapar. Va trobar la seva nova llar en el que es va convertir en el barri andalús, una zona coneguda com el pou dels Quirantes arran que la família, una de les primeres que va arribar, hi construís la seva casa, encara a peu dret i propietat de la família.
Cristian s’enorgulleix del vincle de la seva família amb Castelldefels des de fa tres generacions, “no hi ha gaire gent que pugui dir que els seus besavis van ser aquí”, destaca d’un poble que ha crescut gràcies a la immigració. “Castelldefels és una espècie d’illa a Catalunya, pràcticament tothom és castellanoparlant, per això em surt escriure cançons en castellà”, indica Cristian sobre la ciutat on són la seva família i amics.
Aquesta condició de català i castellanoparlant és la que Alizzz va reivindicar a Qué pasa, nen, publicat l’any passat, en què adverteix: “Portaré a Castefa tres Grammy’s a l’any / Rosalía i Estopa són del Baix Llobregat”. “Em feia l’efecte que a Catalunya la gent no s’adonava que soc d’aquí, no es reivindicava una figura rellevant de la cultura catalana”. Per això la va compondre en català, la seva llengua materna. “L’idioma és el principal element de la nostra cultura a Catalunya, una cosa que hem de defensar a mort”, destaca. Per aquesta raó veu comprensible que es prioritzi la música en aquest idioma als mitjans catalans, “encara que reivindiqui que formo part del país malgrat compondre en castellà, entenc que es prioritzi la música en català, que tingui molt més espai”.
El seu nou disc també inclou un tema en català, No ho sé, compost amb Clara Vinyals, a més de comptar amb Maria Arnal en el somieig amorós de Despertar. “Totes dues tenen el que busco en les col·laboracions, un projecte amb molta identitat, una proposta artística molt sòlida que no és